Barcelona, ciutat refugi

Al mateix temps que de tant en tant acariciava el micro amb la mà dreta, Òscar Camps no deixava de reprendre sense filtre i amb total cruesa la política de la Unió Europea en matèria migratòria. El fundador de Proactiva Open Arms ha arribat aquest dimecres a Barcelona amb el barco de rescat que la setmana passada va treure del Mediterrani 60 persones. Es van convertir en els 60 de l’‘Open Arms’, però ell ha insistit que més de 300 han perdut la vida al mar en aquests dies de travessia fins a Catalunya. Perquè amb prou feines hi havia embarcacions que els anessin a buscar. "Al mar no hi ha migrants; hi ha navegants o nàufrags", ha resumit el socorrista.  

El barco tocava port amb 45 minuts de retard en la seva missió número 46. "Aquesta no l’oblidarem mai", ha afirmat Camps. Cap a les 11.15 hores ha atracat a la zona de creuers, no gaire lluny d’un herculi barco que tapava Montjuïc amb els seus centenars de cabines i nom de fantasia. Al cap de poca estona, al costat de l’embarcació taronja de l’oenagé, ha passat un altre barco atapeït de turistes. De bandera italiana, per a més detalls. Precisament aquest país, juntament amb Malta, no va permetre a l’‘Open Arms’ deixar al seu territori aquestes persones castigades pel mar. Els rescatats han baixat a terra en bones condicions, segons ha detallat la Creu Roja, que ha desplegat fins a 70 efectius. Cap d’ells no ha requerit hospitalització, així que tots han sigut traslladats alscentres d’acolliment, a Esplugues (els homes) i Manresa (les dones, nens i famílies). Al port ha quedat el barco, amb tot just 2.000 litres de combustible (en requereix uns 4.500 de diaris) i les neveres amb teranyines. Es reproveirà i tornarà aviat a la seva.

La llei del mar 

En la roda de premsa de la tarda, en la qual Camps ha convidat les autoritats a afegir-se a l’acte -i no n’han perdut l’oportunitat-, l’'alma mater' dels rescatadors ha agraït l’acollida, però ha deixat també clar que en el fons "no hi ha res pel que s’hagi de donar les gràcies perquè obrir els ports és una obligació" en aquestes circumstàncies. "Costa molt entendre el que està passant quan estàs al mig del mar. No hem rescatat 60 persones, n’hem deixat morir 340. I més que perdran la vida en els pròxims dies. Ara no hi ha cap barco a la zona. Malta no deixa sortir lesembarcacions humanitàries que són als seus ports i Itàlia no deixa que entrem (el cèlebre ‘Aquarius’ està atracat a Marsella). ¿Qui fa complir els països que de forma arbitrària, com porters de discoteca, decideixen qui entra i qui no?".

Les 60 persones desembarcades per l’‘Open Arms’ disposaran d’un permís humanitari de 30 dies, 15 menys que els que el Govern va cedir als homes, dones i nens que van arribar a València a mitjans de juny. En aquesta ocasió, França no s’ha obert a acollir-los, com sí que va fer en el cas de l’‘Aquarius’, així que els rescatats pel barco de bandera espanyola no podrien travessar la frontera. Almenys de manera legal. S'espera que tots ells, de 14 nacionalitats diferents, reclamin la targeta de refugiat, la qual cosa els donaria dret a l’acollida per part de l’Estat si s’accepta estudiar els seus casos. Però això no serà peix al cove. Segons assenyala Pascale Coissard, portaveu de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), a Espanya "hi ha més de 1.000 persones esperant entrar en aquest programa d’atenció". Tampoc no és gaire més encoratjador el nombre d’expedients per resoldre: un total de 42.000. I després hi ha els rebutjats (dos terços), que de la nit al dia, encara que ja estiguin treballant, es converteixen en immigrants il·legals, i per tant, en aspirants a ser tornats al país del qual van fugir.

 ¿Salvini? ¿Quin Salvini?

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Camps ha evitat la confrontació directa amb el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini. "Li agradaria que ens recordéssim d’ell", ha dit el fundador de Proactiva Open Arms. Però no ho ha fet. Ha sigut hàbil, però, apel·lant directament el ministre de Transports del país transalpí, Danilo Toninelli, responsable de la guàrdia costanera, qui ha convidat a "desobeir ordres quan s’imposa complir la llei del mar". Es referia a l’obligació d’acollir al port més pròxim possible qualsevol barco amb problemes. 

En el terreny estrictament polític,l’alcaldessa de Barcelona ha donat la benvinguda a l’‘Open Arms’. "No volem ser còmplices de la política de la mort. Si aquest barco ha pogut salvar tantes vides amb mitjans tan precaris, ¿què no podria fer la Unió Europea sencera?". Perquè aquesta arribada no sigui flor d’un dia, Ada Colau ha reclamat que el dispositiu d’acollida a la capital catalana sigui "permanent", això és, que estigui sempre alerta i disposat a rebre i atendre totes les embarcacions de rescat que vulguin atracar al port català. Això, però, és una cosa que transcendeix el pati municipal i que hauran de parlar tant la Generalitat com el Govern. La regidora de Barcelona en Comú també ha recordat que en els últims 20 dies han arribat a la ciutat unes 660 persones procedents de la frontera sud. Són sobretot homes que van intentar arribar a Espanya per la via marítima i que la Creu Roja, desbordada a Andalusia, dispersa per tot el país. En qualsevol cas, ara sí: Barcelona és per fi una ciutat refugi.