El Mediterrani tindrà una reserva santuari per a balenes i dofins

Rorquals, catxalots i dofins estan una mica més protegits des d’avui. Totes les espècies de cetacis i tortugues marines que utilitzen o habiten a les aigües del corredor marítim que s’estén entre la península Ibèrica i les illes Balears viuran en una reserva que blindarà la seva conservació, amb mesures com ara la prohibició de nous sondejos petroliers.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aprovat aquest divendres un decret pel qual es declara Área Marina Protegida el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani. La mesura arriba mig any després que ho proposés la delegació espanyola en una cimera celebrada a Albània pels signants de l’anomenat Conveni de Barcelona per a la protecció del Mediterrani. El corredor també serà zona de reserva preventiva i el govern ja ha sol·licitat la seva inclusió a la llista de Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM).

L’àrea que a partir d’ara estarà blindada és una franja contínua d’aigües marítimes de més de 46.000 quilòmetres quadrats i de 85 quilòmetres d’amplada, que discorre entre el Cap de Creus, a Girona, fins al Cap de la Nau, a Alacant, i que és paral·lela a les costes de les Balears. Segons el mateix ministeri, aquestes aigües tenen "un gran valor ecològic" i constitueixen un corredor de migració de cetacis de vital importància per a la seva supervivència.

Fi de sondejos acústics i prospeccions petrolíferes

El ministeri dirigit per Teresa Ribera assegura que l’objectiu de la declaració és protegir dels efectes del soroll submarí els cetacis i les tortugues marines que utilitzen la zona com a pas migratori cap a les seves àrees de cria i alimentació. La contaminació acústica suposa un risc per a la supervivència d’aquestes poblacions, que depenen del so per a la seva orientació espacial, alimentació, reproducció i cria.

Amb la protecció de la zona, quedaran prohibits els sistemes actius en la investigació geològica –ja siguin per sondes, aire comprimit, explosions controlades o perforacions subterrànies– i, sobretot, els sondejos petroliers. No obstant, el ministeri admet que queden fora de la prohibició els projectes que tinguin permisos d’investigació o explotació en vigor, tot i que Ribera s’ha compromès a revisar-los.

Una mesura "necessària" però "limitada"

Les entitats ecologistes i de conservació fa anys que lluiten per aconseguir aquesta zona de protecció. L’Aliança Mar Blava –constituïda per un centenar de membres, entre administracions públiques, entitats socials i de sectors econòmics– va ser una de les promotores de les mesures de conservació i ara veu amb bons ulls l’entrada en vigor del decret, després d’anys d’"inacció política", explica el seu portaveu, Carlos Bravo.

"Estem molt contents que es protegeixi legalment aquest corredor, no només perquè és un espai d’altíssim valor ecològic, un pas migratori del rorqual comú i una zona d’alimentació per a cetacis i altres espècies, sinó també perquè hi ha projectes de prospecció d’hidrocarburs que ara s’hauran d’arxivar de manera immediata", ha destacat Bravo.

L’Aliança Mar Blava confia que el govern paralitzi les investigacions petrolíferes que "s’encavalquin amb l’àrea protegida", encara que tem que els projectes que no s’inclouen a la zona blindada segueixin en marxa. A la zona, hi ha en tràmit 12 permisos d’investigació d’hidrocarburs per la petroliera Cairn Energy, a més del projecte Medusa, promogut davant la costa de Tarragona al sud de la plataforma Casablanca.

Bravo reconeix que la protecció és "una bona notícia", tot i que creu que no n’hi ha prou. Les associacions reclamen anar "més enllà de la protecció" amb un "pla de gestió eficaç" i amb l’aprovació d’una llei presentada pel PSOE que permetria prohibir les prospeccions d’hidrocarburs a totes les aigües nacionals. Aquesta norma va ser vetada pel PP al Congrés dels Diputats.

El president de l’associació dedicada a la investigació dels cetacis EDMAKTUB, Eduard Degollada, també ha celebrat el blindatge d’una zona que, assegura, "sempre ha estat oblidada". No obstant, Degollada veu la denominació de ‘corredor’ com un error, ja que, segons ell, els estudis duts a terme demostren que "els rorquals comuns, que són l’única espècie migradora, s’alimentaran davant les costes del Garraf".

Notícies relacionades

Els nivells de contaminació baixen a Barcelona però segueixen lluny dels pròxims objectius europeus

Incendi forestal a Paüls: confinats 3.000 veïns de quatre municipis del Baix Ebre per un foc d’«alta intensitat»

Tot i això, critica que "els límits de la zona protegida s’hagin establert arbitràriament". L’àrea protegida discorre a 13 quilòmetres de les costes de les illes d’Eivissa, Mallorca i Menorca i a uns 38 de les costes catalana i valenciana. Segons Degollada, la superfície no protegida per aquest decret també hauria de ser objecte d’atenció, perquè la zona més pròxima al litoral concentra un gran nombre d’espècies i, de fet, els rorquals se situen entre els 8 i els 20 quilòmetres mar endins, on troben més quantitat d’aliment.

Malgrat les "carències" que atribueixen algunes associacions al projecte, amb la declaració del Corredor de Migració, el 13% de les aigües marines espanyoles passen a tenir algun tipus cobertura legal de protecció. D’aquesta manera, Espanya es converteix en un dels països mediterranis amb més superfície marina protegida.