El Govern reformarà la llei per atallar la sagnia del lloguer

L’esperada reforma legislativa que ha d’aturar la bombolla dels lloguers és cada vegada més a prop. “Reformarem dos o tres aspectes importants de la llei d’arrendaments urbans (LAU)”, ha manifestat el ministre de Foment, José Luis Ábalos, en declaracions a EL PERIÓDICO. El nou titular de la cartera es donarà unes setmanes per reflexionar sobre quin és el millor camí per emprendre la reforma i en quins termes exactament s’ha de fer, però el més probable és que s’opti per aprofitar la proposició de llei registrada pel PSOE en el Congrés i que va ser vetada per l’Executiu de Mariano Rajoy.

L’Executiu de Pedro Sánchez ha aixecat ja aquest veto, així que aquesta iniciativa podria iniciar la seva tramitació parlamentària immediatament, negociant el seu contingut amb els grups polítics susceptibles de donar-li suport, especialment amb Units Podem, que té en tramitació una altra proposta de reforma amb el mateix objectiu, però molt divergent en alguns aspectes.

La vivenda com a dret

Ábalos vol canviar l’enfocament de la política de vivenda dels seus antecessors. “Serà una de les prioritats del nou Govern”. Si abans només estava encaminada a estimular el negoci immobiliari, amb escàs impuls a la vivenda pública, el nou ministre va anunciar dijous passat a la presa de possessió d’alts càrrecs del seu departament que el seu enfocament se centrarà en “la vivenda com a dret”.

Això es traduirà també en l’organigrama ministerial, elevant el rang actual de direcció general a secretaria general, per a la qual probablement es nomeni algú vinculat a “la reivindicació de la vivenda com a dret”.

La proposició socialista inclou l’ampliació de la durada dels contractes dels tres anys actuals a cinc i la revisió de les rendes referenciada a l’IPC. Són dos punts que, amb alguns matisos, susciten ja un ampli acord entre les forces parlamentàries que en garantirien l’aprovació.

El PP va rebaixar de cinc a tres anys la durada mínima dels contractes el 2013, en el marc d’una reforma que, suposadament, tenia com a objectiu incentivar els propietaris perquè creixés l’oferta de pisos de lloguer. El resultat ha sigut una inestabilitat total en les vides familiars dels llogaters, que cada tres anys es veuen obligats canviar de domicili si no volen enfrontar-se al pagament de preus cada vegada més absurds.

La gran discrepància 

La tercera pota de la proposta és la més controvertida. Es tracta d’introduir precisament algun sistema de  regulació dels preus. La proposta va sorgir de l’Ajuntament de Barcelona, tal i com es fa a París o Berlín. Després va ser assumida pels denominats alcaldes del canvi, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i finalment pel grup parlamentari liderat per Pablo Iglesias, que l’ha convertit en proposició de llei.

La reforma proposada per Podem facultaria les comunitats autònomes i municipis  a fixar un preu màxim per zona que els llogaters estarien obligats a respectar.

La iniciativa socialista busca el mateix objectiu, però només amb estímuls fiscals. L’exempció en la declaració de l’IRPF del 60% dels ingressos obtinguts pel lloguer de què actualment es beneficien tots els propietaris, quedaria limitada als que no superessin aquests preus de referència. La desgravació podria arribar al 100% si el llogater és un jove d’entre 18 i 30 anys.

És similar al que ha proposat el Col·legi d’Advocats de Barcelona que propugna una desgravació del 100% quan la renda del llogater no assoleixi els 17.707 euros.

El pal i la pastanaga 

Per a Beatriz Corredor, secretària federal de Vivenda del PSOE, Podem “va sempre a màxims i a coses que saben que no són viables”. “Nosaltres creiem que són més eficients els estímuls, en positiu, que els límits obligatoris que després no es compleixen”, argumenta.

Per a Lucía Martín, portaveu d’En Comú Podem al Congrés, els ingressos que avui es poden obtenir especulant amb els preus del lloguer són més rendibles que qualsevol desgravació.

“No estem en contra de les desgravacions però creiem que hi ha experiències com la de París, on governa un ajuntament socialista,  que han demostrat que funcionen millor. Fins que el 2015 no van imposar els preus màxims no van aconseguir contenir els preus, recorda Martín i precisa que “els preus màxims no serien cap mesura irrevocable, ni general, sinó temporal i estarien circumscrits a a zones concretes”.

Notícies relacionades

L'oposició es disposa a tombar la llei del lloguer del PP

Els advocats demanen incentius fiscals per al lloguer

També destaca dos angles negatius de les desgravacions. D’una banda, no afecten els grans fons inversors que protagonitzen pujades del 200%. I, al tractar-se de desgravacions sobre l’IRPF, beneficien més a les persones que més diners ingressen. Als que tinguin una renda més baixa tot just els beneficiaran. “¿Hem de donar més ajuts públics en comptes d’evitar que els privats obtinguin guanys especulatius?”, es pregunta.

Voluntat d’acord

Encara que els punts de partida són distants, tant Corredor com Martín estan convençudes que arribaran a un acord. “Hem de donar resposta al clamor social. Hi ha una voluntat de treballar conjuntament i uns objectius compartits”, assegura la socialista. “És urgent donar una solució efectiva a una situació d’emergència que està empenyent  de nou a les famílies a optar per la compra i l’endeutament”, afegeix la diputada dels comuns.