L'oposició es disposa a tombar la llei del lloguer del PP

Els grups parlamentaris negocien amb la PAH una reforma de la LAU que ampliï la durada dels contractes de tres a cinc anys

La nova norma també recuperaria l'IPC per actualitzar els preus i podria deixar en mans d'autonomies i municipis imposar límits als preus

L'oposició es disposa a tombar la llei del lloguer del PP

JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

Las claves de la noticia

  • LA DURADA  La durada mínima dels contractes de lloguer tornaria a ser de cinc anys, en lloc dels tres que va determinar la llei aprovada pel corró del Partit Popular el 2013. Aquesta norma ha facilitat la nova bombolla immobiliària a les grans ciutats.
  • L'ACTUALITZACIÓ  L'ACTUALITZACIÓ  L’actualització anual dels lloguers tornaria a tenir com a base l’índex de preus al consum (IPC), per evitar l’escalada de pujades que està provocant l’abandonament de les vivendes de les persones amb menys recursos.
  • LÍMITS MÀXIMS  Els ajuntaments i autonomies podrien fixar límits de preus per zones per evitar l’escalada que s’està produint. Aquesta mesura, defensada per Ada Colau, està en vigor en ciutats europees com Berlín i París.

El PP va aprovar el 2013, en solitari i recorrent a la seva majoria absoluta, la denominada llei de flexibilització i foment del mercat del lloguer. És la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) que va reduir de cinc a tres anys la durada mínima dels contractes de lloguer i va eliminar l’actualització basada en l’IPC. 

Aquesta és la norma que ha servit en safata l’actual bombolla immobiliària que a les grans ciutats ha posat els preus pels núvols i ha començat a expulsar de casa seva els inquilins amb menys recursos. 

Quatre anys després, l’oposició parlamentària, que ara disposa de majoria al Congrés, ha començat a negociar iniciatives que no solament acabarien amb aquesta 'llei dels propietaris', sinó que a més podrien establir un ampli ventall de noves mesures reclamades des dels ajuntaments de Barcelona i Madrid per frenar l’escalada de preus.

Com tot el que passa a la Carrera de San Jerónimo des que el bipartidisme va quedar ferit de mort, no és fàcil conformar majories, però en aquest cas ja es pot esbossar un calendari i uns punts bàsics d’acord que podrien obtenir el suport suficient per tirar endavant.

La contrareforma de l’oposició vindrà a partir del setembre de la mà d’una proposició de llei de vivenda que les formacions polítiques negocien amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) des que aquesta organització els va presentar el maig passat una completa proposta de 26 fulls. Les converses estan molt avançades i els marges per a l’acord semblen, a priori, bastant amplis, almenys pel que fa a anul·lar la reforma del 2013.

TOTS ELS GRUPS

El pla de la PAH és aconseguir un acord de tots els grups, inclòs el PP, que a partir del setembre presentarien una proposició de llei conjunta. Tots els partits, tret del PP, li han fet arribar les seves observacions i contrapropostes, que la plataforma ara analitza amb l’objectiu d’incorporar-ne tantes com pugui. Luis Sanmartín, el responsable de la PAH que negocia amb els partits, no descarta fins i tot que el PP pugui sumar-s’hi. «S’han mostrat oberts a parlar i ens han demanat que els enviem dades», apunta.

Avui mateix, la comissió de Foment del Congrés debatrà una proposició no de llei sobre lloguers abusius, presentada per la diputada d’En Comú Podem Lucía Martín en nom del grup parlamentari liderat per Pablo Iglesias que inclou, entre altres qüestions, «ampliar el límit legal per prorrogar tàcitament el contracte de lloguer, de tres a cinc anys, com a mínim» i «reinstaurar l’obligació de referenciar la variació anual del preu del lloguer a l’IPC».

Al tractar-se d’una proposició no de llei, la seva eficàcia depèn de la voluntat que tingui el Govern de portar-la a terme. El Congrés es limita a instar-lo a fer-ho. Però la decisió serà un bon indicador del marge d’acord que hi ha sobre aquestes qüestions.

La iniciativa comptarà gairebé amb tota seguretat amb el suport del grup parlamentari socialista, que negociarà a partir d’avui amb Units Podem fondre-la amb una altra proposició seva sobre l’augment de la dotació pressupostària per al parc públic de lloguer.

AMPLIAR ELS CONTRACTES

El punt sobre el qual hi ha més acord és l’ampliació del termini dels contractes de tres a cinc anys. Quan es va tramitar la reforma del PP, el PSOE va proposar deixar-lo en quatre anys però va ser «perquè llavors estàvem en minoria i vam intentar rebaixar tant com vam poder les propostes del Govern», recorda la diputada portaveu de Vivenda, Mar Romanguera, que ara mostra la plena disposició del seu grup parlamentari a tornar als cinc anys, així com al barem de l’IPC.

També els exconvergents hi estan d’acord. Segons Lourdes Ciuró, la diputada que s’encarrega d’aquestes qüestions, és imprescindible «una reforma de la LAU que doni estabilitat als inquilins i freni els preus abusius». «Des de la Generalitat s’estan prenent les mesures que estan a les seves mans però es necessiten canvis legislatius que són competència de l’Estat», afegeix la parlamentària del PDECat. ERC ja ha traslladat a Podem el seu suport a aquestes mesures.

Els dos grups també estan d’a-cord que la contrareforma faculti autonomies i municipis per establir límits als preus desbocats, una proposta de l’alcadessa de Barcelona, Ada Colau, inspirada en les experiències de Berlín i París.

Notícies relacionades

L’esquerra més els grups nacionalistes i independentistes sumen majoria suficient per a una reforma, encara que molt ajustada. Per aconseguir un marge més ampli és clau comptar amb Ciutadans. La seva filosofia en aquesta qüestió és que perquè el lloguer sigui assequible el que s’ha de fer és «augmentar l’oferta perquè baixin els preus», segons Miguel Ángel Garaulet, el parlamentari dels liberals encarregat de Vivenda.

LÍNIA VERMELLA

Aquest no considera necessària l’ampliació dels contractes a cinc anys, però, detall important: «No ho veiem com una línia vermella». Al que sí que s’oposa el partit taronja és a la idea de donar poder a les autonomies i municipis per limitar els preus. 

NOVAMENT LA DACIÓ EN PAGAMENT