¿El final del canvi d'hora?

El gest que tots els europeus hauran de fer aquest diumenge a la matinada, amb el qual avançaran una hora els rellotges (de les dues a les tres en el cas d'Espanya) per ajustar-se a l'horari d'estiu, podria tenir els dies comptats. La llegendària expressió "dormir una hora menys" podria passar a millor vida. A la controvèrsia tradicional per l'eficàcia de la mesura -els seus impulsors asseguren que s'estalvien 300 milions d'euros-, s'hi ha unit aquest any la iniciativa aprovada al febrer al Parlament Europeu per acabar amb el polèmic canvi d'hora.

Aquest canvi d'horari es produeix dues vegades a l'any, habitualment l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre, i es va començar a generalitzar a partir del 1974, quan es va produir la primera crisi del petroli i alguns països van decidir avançar els rellotges per aprofitar més la llum del sol i estalviar així electricitat. La Comissió Europea va decidir harmonitzar la data d'inici del canvi a l'horari d'estiu, que en un principi cada país decidia entre el març i l'abril, per evitar desajustos com, per exemple, el que afectava els horaris dels trens que travessaven Europa.

Però les molèsties generades pel canvi horari han acabat amb la paciència de ciutadans de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Holanda, Eslovàquia, la República Txeca, França i Bèlgica. Les seves queixes van motivar que un grup de més de 70 eurodiputats de tots els grups parlamentaris advoqués per introduir una moció al Parlament Europeu per acabar amb el canvi d'hora bianual, que, segons defensen, genera desajustos en la salut dels ciutadans i en diversos sectors econòmics. La moció va prosperar a l'Eurocambra al febrer.

Fusos horaris

Després del canvi d'hora d'estiu, el Regne Unit, Irlanda i Portugal es col·locaran a una hora de diferència de l'horari GMT. Espanya, Àustria, Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Malta, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Croàcia i Holanda situaran els seus rellotges a GMT+2. Bulgària, Xipre, Estònia, Finlàndia, Grècia, Letònia, Lituània i Romania avançaran l'hora a GMT+3. 

El coordinador general de l'Associació per a la Racionalització dels Horaris d'Espanya (Arhoe), Ángel Largo, ha qualificat de "lògica" la revisió del canvi d'hora. "Fins i tot els últims premis 'nobel' de medicina han destacat la importància de no alterar el rellotge biològic de les persones", ha sentenciat.

Arhoe reivindica que no es faci el canvi d'hora previst per a aquest diumenge de març i s'incorpori Espanya al fus horari que li correspon per situació geogràfica, el del meridià de Greenwich, és a dir, el mateix horari del Regne Unit, Portugal, el Marroc i les Canàries.

Expliquen que aquest "desfasament horari" es va començar a produir durant la segona guerra mundial, mitjançant una ordre de Govern segons la qual certs països europeus havien d'adaptar l'horari al d'Alemanya. Al final del conflicte, la majoria dels països van recuperar el seu fus horari, però a Espanya va mantenir l'horari europeu central, en lloc del que geogràficament li correspon.

Notícies relacionades

El Parlament Europeu aprova revisar els canvis d'hora a la primavera i la tardor

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Segons aquesta organització, el Govern hauria d'estar "al costat dels països que demanen valorar si el canvi horari val la pena", en referència a Finlàndia. "El tema econòmic és tan important? Val la pena que per uns quants milions es perjudiqui la salut de les persones, aquí i a Europa?", es pregunta.

Reforma horària

Des de Catalunya, la iniciativa per a la reforma horària també ha reclamat a les institucions europees la supressió del canvi d'hora d'estiu i d'hivern. La plataforma considera que, quan la mesura es va posar en marxa, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia. No obstant, ara, quan l'energia elèctrica s'utilitza en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i TV, electrodomèstics, ordinadors-, la diferència no és significativa. "A més, pensem que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, fet que es tradueix en molèsties, sobretot en els nens i la gent gran", sosté l'entitat.