Un tribut de luxe a Theodorakis al Barnasants

Davant d’aquestes sensacions tan actuals de velocitat, vertigen informatiu i rotació de tendències i referents, un concert d’homenatge a Mikis és terra ferma, una sensació de solidesa, de topar amb una cosa que no s’emportarà el vent. Potser el seu centenari (serà el 29 de juliol) no mourà multituds per aquí, però Barnasants va tenir el bon criteri de brindar una bonica ofrena a la memòria d’aquest gegant musical (i activista) del segle XX, vinculat a la Barcelona olímpica, ahir a Luz de Gas.

Notícies relacionades

Lliçons estètiques

Patricia Evangelista , periodista: "Duterte no va mentir: va dir que mataria els seus ciutadans i ho va fer"

Nit de reconeixement d’aquest "home desmesurat", així el va presentar Enric Calpena, altíssim, hiperproductiu com a autor, ministre comunista i, passats els anys, conservador. Hi va haver músics valuosos vinguts de Grècia: la guitarra exquisida de Manolis Androulidakis, que va recórrer el tema de Zorba el griego, i Kostas Triantafillidis, amb la seva veu profunda, marcant-se un duet amb Juan Valderrama en una bilingüe Luna de miel, la cançó del film del 1959 que aquí es va conèixer en la veu de Gloria Lasso (i el madrileny es va créixer en el lorquià i cohenià Pequeño vals vienés). Filmacions mítiques a la pantalla, la paraula i la interpretació de Joel Joan i Tilda Espluga amb vista a Sunion, l’exili i a Madame Hortenca, i notes d’història i sentiment a càrrec de Vicent Sanchis, Laura Borràs i l’eivissenca Fanny Tur, llegint Theodorakis cada un d’ells des d’un enquadrament dels Països Catalans.

Josep Tero, un cantautor de llargs vincles amb Grècia, era de presència obligada, i el seu Ara som dos va ressonar amb profund poder vocal. I va sortir Maria del Mar Bonet, la cantant a qui Theodorakis va anar a veure atentament a la plaça del Rei en aquelles nits de l’estiu del 92 i a qui va dir que escoltant-la li semblava que era grega. Les cançons del disc que ella li va dedicar, El·las (1993), van renéixer amb la seva poesia i el rigor de Dani Espasa al piano: Abril, Ciutat preciosa i La platja. I aquella Ligna koritsia, Noies voramar, en què es va retrobar amb el seu còmplice en la gravació, Manolo García. Tots dos van tornar a caminar per aquella escena, "d’esquena a la platja" amb la seva màgia i les veus en apassionada sincronia. Un clímax sentit, amb Theodorakis obrint els braços com a teló de fons. I Manolo García rematant la nit: "Visca la cultura i la justícia social".