Solstici d'hivern: ¿què és i en què t'afectarà?

El solstici d'hivern del 2017 es produirà aquest dijous a les 17.28 hores a l'Espanya peninsular (16.28 hores GMT), moment en què el sol estarà sobre el tròpic de Capricorn. L'estació s'acabarà el 20 de març del 2018 amb l'inici de la primavera, i per tant durarà 88 dies i 23 hores, segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional (Institut Geogràfic Nacional, IGN).

¿Què significa solstici?

Com passa amb molts dels conceptes meteorològics i astronòmics, hem de recórrer al llatí. Solstici té l'arrel en la paraula solstitium, que significa sol quiet. En el cas de l'hivern, correspon al dia en què el sol està a menys altura. A l'estiu passa tot al contrari. Aquest comportament és invers als dos hemisferis, de manera que el planeta, al llarg de l'any, registra dos solsticis d'estiu i dos d'hivern. 

¿Per què cada any passa a una hora diferent?

A l'escola ens van ensenyar que la Terra triga un any a fer una volta al Sol. Doncs bé: és mentida. O no és del tot exacte. Triga 365 dies i una mica més de sis hores. Per això el solstici mai arriba a la mateixa hora. Els anys bixestos van compensar una mica aquesta desviació, però ni així s'aconsegueix clavar el moment exacte. 

¿Quantes hores de llum tindrem?

Segons recorda l'observatori, el dia del solstici d'hivern correspon al de menys hores de llum de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat. A Madrid, per exemple, el 21 de desembre tindrà nou hores i 17 minuts de llum, quan el dia més llarg d'aquest any, que és el 21 de juny, va tenir 15 hores i tres minuts de llum. 

Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dona també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més pròxims entre si. És aquesta proximitat més gran al Sol, tal com indica l'IGN, la causa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler). És per això que aquesta estació és la de menys durada. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el dia 3 de gener del 2018, i la distància és d'una mica més de 147 milions de quilòmetres, uns cinc milions de quilòmetres menys que en el moment d'afeli o de més distància (6 de juliol de 2018).

¿Quin temps ens espera?

L'hivern serà, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), probablement més càlid del normal, després d'una tardor que ha sigut la més seca d'aquest segle i la tercera des del 1965. Els 11 primers mesos del 2017 han sigut els més càlids a Espanya en els últims 52 anys, amb una temperatura mitjana de 17 graus. Ana Casals, portaveu d'aquest organisme, ha vaticinat que aquest serà l'any més càlid al nostre país des que hi ha registres. Malgrat que venim de temps secs, l'Aemet estima que els tres primers mesos del 2018 "podrien ser una mica més plujosos del que és habitual", sobretot al terç oest, mentre que el març serà una mica més sec. 

¿Quins fenòmens astronòmics depara l'hivern?

Durant l'hivern, el cel matutí estarà dominat per Mart, Júpiter i Saturn, i el de tarda per Urà, al qual s'unirà Venus a mitjans de febrer. El 31 de gener a la nit hi haurà un eclipsi total de Lluna que serà visible a Àsia, Austràlia, el Pacífic i Amèrica del Nord, però no a Espanya. Tampoc aquí es podrà apreciar l'eclipsi parcial de Sol que tindrà lloc el 15 de febrer, que sí que serà visible a l'Antàrtida, l'Argentina i Xile.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 2 de gener del 2018. Les altres es registraran el 31 de gener i el 2 de març del 2018. L'hivern també deixarà pluges de meteors. La primera d'aquesta estació i, per tant, de l'any, serà la dels Quadràntids, que té el seu màxim pic d'activitat cap al 3 de gener i es podrà veure sense necessitat de telescopis.

¿Ens afecta l'hivern d'alguna manera?

Sí que afecta, sí... Les persones sensibles als canvis de temperatura seran propenses a patir més mals de cap. La hipòtesi, segons alguns estudis, són els canvis circulatoris als vasos sanguinis. L'hivern també s'associa amb la depressió, amb el denominat trastorn afectiu estacional. S'explica per diverses raons: l'absència de llum solar. Pot causar absència de gana, fatiga, somnolència, irritabilitat o pèrdua del desig sexual. El que té de bo l'hivern, però, és que després arriba la primavera.