Atemptats i procés: emocions encadenades que sacsegen l'escola

L’endemà que l’escola sortís per la televisió i omplís d’imatges de violència els informatius, les mestres de l’escola Ramon Llull de Barcelona (un dels escenaris en què la Policia Nacional va carregar amb més contundència l’1-O) van sortir a la porta i la van omplir de flors. Van voler que l’entrada dels alumnes aquell dilluns a classe fos una mica més amable. «No ens hauríem d’haver fet famosos per això», lamentava el director, Manel Lombardía, mentre feia repàs, envoltat de càmeres i micròfons, de les destrosses ocasionades el dia del referèndum.

Aquell dilluns, la gran majoria dels centres educatius catalans, també el Ramon Llull, van dedicar un temps –alguns a classe, altres durant una estona a l’hora del pati– per parlar sobre el que havia passat. Va ser un exercici de reflexió i debat molt semblant al que tot just tres setmanes abans els mateixos alumnes havien dedicat als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, en aquell cas per recomanació de la Conselleria d’Ensenyament.

«És bo que aquest tipus de temes d’actualitat, que susciten un debat ciutadà i que afecten d’una manera tan emocional, es parlin amb els alumnes, perquè al reflexionar-hi, les coses es racionalitzen i es comprenen millor», recomana Jaume del Campo, professor de la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzat en gestió de conflictes i mediació.

Mantenir la calma

Fa dos mesos que els docents catalans estan preocupats per mantenir la calma, perquè tot el que està passant fora de les aules (els atacs terroristes de l’agost, primer, i els fets derivats del procés, després) afecti el mínim possible al dia a dia dels escolars. «És inevitable que els estudiants, siguin nens o adolescents, es mostrin aquests dies una mica més inquiets», observa Jorge Moya, professor del departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida (UdL). «I encara és més lògic a l’haver-se pràcticament encadenat dos fets de gran impacte, els atemptats i la tensió provocada per la situació política», afegeix.

Moya, que ha posat en marxa una investigació sobre els efectes psicològics que ha tingut sobre els catalans l’1-O, recorda que els infants no són aliens ni a les inquietuds ni als comentaris dels seus pares o dels adults amb els quals conviuen i que és inevitable que els reprodueixin.

«L’escola pot fer d’aquestes situacions una oportunitat», subratlla Del Campo. Ell mateix, explica, ha animat els seus alumnes, ja universitaris, a debatre sobre aquestes qüestions a classe, «sempre intentant que no es creessin situacions de tensió i preservant la convivència, la qual cosa va permetre que els uns i els altres s’escoltessin i, per tant, poguessin entendre millor la posició de l’altre».

"Això no és adoctrinar"

Cada professor ha de plantejar la conversa en funció del clima que regni a l’aula. «Evidentment, si en el grup de classe hi ha algun alumne amb alguna implicació personal, que se sent emocionalment més a prop del que va passar, és millor que el mestre plantegi el debat a través d’altres exemples, fins i tot a partir de casos ficticis, per exemple», recomana el pedagog de la UB.

«Dubto molt que cap docent plantegi aquestes activitats amb ànim d’adoctrinar, estic convençut que tots actuen amb molta cura», assegura Del Campo, a propòsit de les acusacions que han arribat durant els últims dies que les escoles aprofiten aquest tipus d’activitats de debat per imposar el pensament independentista. Fins al punt que el Ministeri d’Educació ha arribat a enviar dos requeriments a la Generalitat per verificar si, com han denunciat alguns pares, s’han donat casos d’adoctrinament.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La comunitat educativa ha rebut aquestes crítiques amb indignació i s’ha mostrat dolguda per la falta de confiança que expressen envers la seva professionalitat. «Els mestres són persones, per descomptat, però són perfectament capaços de distingir entre el que fan a l’aula i el que pensen al carrer», proclama Del Campo.

Al Ramon Llull, mentrestant, després d’aquell primer dilluns de xoc emocional, el que ara preocupa la direcció del centre és «recuperar com més aviat millor la normalitat». «Que el centre torni a la seva activitat quotidiana com l'espai escolar que és i que els nens puguin sentir-se tranquils en la seva rutina», demanen els mestres.