Ripoll, la tornada al col·le més difícil

Hi ha una escola a Ripoll on el curs no començarà el dia 12 de setembre vinent amb normalitat. O almenys, no amb la normalitat d’altres anys. És el col·legi públic al qual van assistir quatre dels joves musulmans morts per la seva implicació en els atemptats de l’agost passat i en què segueixen estudiant alguns dels germans menors dels radicals. «Ha sigut un estiu angoixant i molt difícil, pel que va passar i per la pressió policial i mediàtica que es va generar els dies següents als atemptats. La nostra comesa ara serà ajudar els nois a tirar endavant, encara que no resultarà fàcil», reflexiona la directora del centre.

Els mestres d’aquest col·legi, de titularitat pública, han rebut durant aquestes últimes setmanes una formació específica de la Conselleria d’Ensenyament per saber com s’ha d’abordar el que va passar quan els seus alumnes arribin a classe dimarts que ve. Entre altres accions, els professors estan valorant la possibilitat que els alumnes més grans, els que fan quart, cinquè i sisè, realitzin una activitat sobre aquest assumpte el mateix dia del retorn al col·legi. «Hem de veure què els proposem, encara no està decidit», indica la directora. Per als més petits, de moment, no preveuen tractar la qüestió, «almenys si els nens no pregunten».   

 «També estem mirant com ajudar les famílies, que són un element clau en aquest procés», subratlla la responsable de l’escola, que no és aliena a l’increment de comentaris islamòfobs que hi ha hagut al poble arran del que va passar. «Tants anys treballant per la inclusió, per la tolerància, perquè tots els nens s’integressin i ara, de sobte, tot aquest esforç podria haver-se quedat en res», lamenta la docent.

L’objectiu és «recuperar la normalitat», assenyala Ensenyament en el document 'Orientacions per treballar amb els alumnes els atemptats terroristes' que ha enviat aquesta setmana a les escoles de tot Catalunya. L’acompanya un dossier dirigit a les famílies, amb orientacions perquè tractin el tema amb els seus fills. Es tracta, tal com va anunciar divendres passat el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Joan Mateo, d’una recopilació de materials existents amb els quals ja s’havia anat treballant en col·legis i instituts, i que han sigut actualitzats com a conseqüència dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

EL PAPER DE L’ADULT

És important, diuen aquestes orientacions per a pares i mestres, «que quan un nen es fa una pregunta i no té o no sap on trobar la resposta», hi hagi un adult a prop. En cas contrari, adverteix, el menor elaborarà respostes a partir del que hagi parlat amb nens de la seva mateixa edat. I això, adverteixen els experts, no només és un risc a llarg termini, sinó que pot tenir efectes immediats i desencadenar discussions greus en les hores de pati, sense un adult al davant que guiï el debat.

A l’hora d’abordar la qüestió convé ser «clar, coherent i contrari a tots els tipus de violència, odi i radicalitat», segons indica el document d’Ensenyament dirigit a les escoles. Això sí, parlar amb claredat no significa que calgui expressar-se amb cruesa. «Procureu utilitzar un llenguatge ajustat, per exemple, en lloc de parlar de terrorisme islàmic, els experts recomanen utilitzar el nom del grup terrorista ISIS (que són les sigles en anglès de l’Estat Islàmic de Síria i l’Iraq)», prossegueix el document.

S’ha de transmetre seguretat, mostrar una permissivitat zero davant de qualsevol manifestació violenta, atendre de forma diferenciada els alumnes d’acord amb la seva edat, mantenir la vigilància a la classe per si persisteixen les preocupacions o es produeixen comportaments inusuals (d’aïllament, tristesa o agressivitat). 

EVITAR L’ESTIGMATITZACIÓ

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

«I evitar, tant com sigui possible, la polarització», insisteix Ensenyament. En concret, recorda el document d’orientacions (i aquí coincideix de ple amb la directora del col·legi de Ripoll), «la tornada al col·legi pot ser especialment difícil per a tots els alumnes, ja sigui perquè han viscut els atemptats com un atac personal a la seva cultura o perquè tenen por de ser assenyalats o exclosos per ser musulmans».

Només en casos molt excepcionals, la conselleria considera la possibilitat d’abordar la qüestió en grups més reduïts d’alumnes, tenint en compte la seva cultura o el seu país d’origen. Seria, en tot cas, per a aquells alumnes que «estiguessin més implicats emocionalment en els esdeveniments». De totes maneres, insisteix Ensenyament, és important treballar aquests temes (la tolerància, la diversitat religiosa, la violència i la radicalització) amb tot el grup de classe, «sense fer agrupacions per evitar d’aquesta manera la possible estigmatització d’aquests alumnes o el seu replegament identitari».