La plaga del cargol poma ja ha avançat 55 quilòmetres Ebre amunt

Des del delta, l'espècie invasora s'ha desplaçat aigües amunt fins a Miravet

Si els exemplars tornen aigües avall pels canals de reg, seria un desastre per al delta

zentauroepp39730582 cargol poma170819183749

zentauroepp39730582 cargol poma170819183749 / JOAN REVILLAS

4
Es llegeix en minuts
Sílvia Berbís / Miravet

És la plaga més perillosa, per la seva voracitat i resistència, segons els agricultors del delta de l’Ebre. La combaten des que, després de detectar-se el 2009, el cargol poma els va deixar clara la perversitat amb què tracta el seu principal cultiu, l’arròs. Després de vuit anys de lluita, no només no s’ha aconseguit l’erradicació a la qual apunten com a objectiu les autoritats de forma insistent, sinó que avança, implacable, remuntant el riu. Ja s’ha detectat a 55 quilòmetres aigües amunt del delta, a Miravet (Ribera d’Ebre).

La preocupació que ha causat aquest avanç, amb la plaga situada ja en ple domini públic hidràulic, ha mobilitzat d’urgència fins i tot més organismes dels habituals. Els regants, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els departaments d’Agricultura i Territori de la Generalitat, els agents rurals, Forestal Catalana, tècnics d’empreses especialitzades contractades com a reforç, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i fins i tot la unitat subaquàtica de la Guàrdia Civil d’Osca se centren des de finals de juny a combatre aquest focus. Si no s’atura a temps, tota esperança de tenir la plaga sota control al delta, fins i tot amb tots els esforços actuals, s’ensorra.

«Ens preocupa, i molt, que hagi arribat tan amunt», admet la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete. Són 40 quilòmetres des de Tortosa (Baix Ebre), ciutat on se’n van començar a detectar focus fa tres anys. Inicialment n’eren, com ara a Miravet, desenes d’exemplars o alguns centenars. L’any passat, la CHE va retirar aigües avall de Tortosa, on hi ha el límit del domini públic hidràulic, gairebé 7.000 exemplars adults i 8.500 postes.

Amb l’excepció de Pals (Baix Empordà), on en van aparèixer quatre exemplars fa dos anys, i d’una altra localització puntual al riu Algars per la mateixa època, aquest mol·lusc mai se n’ha anat d’on ha arribat. I és la segona vegada que apareix a Miravet, tot i que la primera va passar gairebé desapercebuda. Es va tornar a detectar el 27 de juny passat, i des d’aleshores, no en gran volum, però se’n segueixen recollint exemplars. Fins avui són 34 adults, 53 juvenils (sense capacitat reproductora) i 240 postes.

CAPTACIÓ

«El gran perill que es trobi a Miravet, o tot el que sigui aigües amunt de l’assut de Xerta (Baix Ebre), és que precisament en aquest últim punt es localitzen les dues zones de captació dels dos canals principals de reg del delta», explica Rafel Verdiell, responsable d’Unió de Pagesos al delta.

És a dir, si a les aigües que arriben a les captacions de reg hi ha la plaga present, amb la pròxima inundació, a l’abril, tot el delta quedarà infectat i no haurà servit de res la incansable lluita de vuit anys. Per evitar aquesta hecatombe econòmica i biològica, està descartada la possibilitat d’instal·lar filtres a l’entrada dels canals per impedir el pas de l’espècie: «Els ous són tan petits que haurien de ser filtres de dos mil·límetres de malla, de manera que ràpidament quedarien col·lapsats amb tot el material que arrossega el riu, és tècnicament inviable», sosté Ferrete.

No hi ha més remei que recollir-ne fins a l’últim exemplar. Des de fa un mes i mig s’efectuen prospeccions periòdiques al riu per part dels agents rurals, tècnics de la CHE i de l’empresa Paleoymás i bussos de la Guàrdia Civil.

INSPECCIONS

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece) i Forestal Catalana han fixat barreres flotants al riu al voltant del nou focus per aturar les plantes aquàtiques on es refugien i alimenten els cargols. «Fem dues prospeccions a la setmana, en canoes, entre Ascó (Ribera d’Ebre) i l’assut, per detectar qualsevol nova invasió com més aviat millor», apunta Miquel Àngel Garcia, cap dels agents rurals.

Una altra mesura urgent ha sigut prohibir la pesca en 1.500 metres entre Miravet i Ginestar (Ribera d’Ebre). «No és gaire habitual, però sí que hem detectat en algun cas l’ús de cargol poma com a esquer per a la pesca fluvial, és necessari complir la prohibició per evitar-ne l’expansió», afirma Garcia.

Notícies relacionades

Mentre es dirimeix una lluita crucial riu amunt, el delta de l’Ebre viu el seu particular combat. Falten només 10 dies per a la recol·lecció, i potser no hi haurà una disminució considerable de producció d’arròs, però el cost haurà sigut molt alt: «Una tercera part del benefici es destina a la despesa en saponina», assegura Verdiell.

Aquest producte, l’ús del qual s’autoritza de forma molt excepcional, és una de les seves grans armes. Temen perdre-la si l’excepcionalitat es perd en el cas que el problema es torni estructural. Agricultura, no obstant, els tranquil·litza. «El seu ús no està en entredit», afirma Ferrete. El 2016 la Generalitat va donar 100.000 euros per subvencionar el 25% del cost en saponina. «Aquest any seran 400.000 euros», anuncia. Insisteix que l’erradicació és possible. No obstant, vuit anys després, les terres de l’esquerra de l’Ebre, 11.000 hectàrees, estan colonitzades, i al marge dret, l’any passat el maleït cargol ja va ocupar 80 hectàrees.