ACTE A GIRONA

El Rei reclama que la revolució de la intel·ligència artificial sigui "integradora"

Felip VI destaca l'empatia i la comprensió profunda de les emocions com a qualitats dels líders del futur

Els premis Princesa de Girona distingeixen la lluita contra el càncer, l'autisme i la pobresa

 

  / MARINA LÓPEZ

2
Es llegeix en minuts
CARMEN JANÉ / GIRONA

l rei Felip VI va reclamar ahir «lideratge polític i un important grau de consens» per aconseguir una educació integral i de base humanista que prepari els joves per a la transformació que estan creant els avanços de la intel·ligència artificial en la indústria, els serveis i l’ocupació, durant l’entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona, en un abarrotat Palau de Congressos de la ciutat.

El monarca, en una cerimònia que va premiar projectes d’investigació basats en dades massives (big data) i entitats dedicades al desenvolupament social, va reivindicar el paper de la filosofia, l’ètica, la psicologia, la sociologia i el dret en aquest procés «per fixar les regles de convivència i els límits del món robòtic». I va demanar una tecnologia «al servei dels altres» i una societat digital «integradora i inclusiva».

Felip VI va fixar com a habilitats per a líders del futur «l’empatia, la flexibilitat, la comprensió profunda de les emocions, la responsabilitat personal i social, la capacitat de reflexió i la proactivitat». Al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la ciutat de què va ser alcalde, li va recordar que «només podem prendre bones decisions si coneixem els fets, les alternatives i les conseqüències». Parlava stricto sensu de les decisions sobre el futur de l’ocupació juvenil, però la recepta tenia més abast.

Felip VI, en un discurs que va alternar català, castellà i anglès, també va insistir en el compromís de la fundació «amb Girona, amb Catalunya», que vol dir «creure en aquesta terra i estimar-la».

LLIÇONS DE BANDERAS

L’acte d’entrega de premis va comptar també amb els testimonis d’Antonio Banderas, que va reclamar no ser impacient per arribar a  l’èxit; el científic Carlos López Otín i la periodista Júlia Otero.

Els premis d’aquest any inclouen diversos àmbits de la investigació social i l’art que troben la seva aplicació en l’acció social. El de Recerca Científica va ser per a l’enginyer computacional gallec Héctor Gómez, que ha creat un marc de programació, Music, que identifica els possibles indicadors del càncer de pròstata i en prediu l’evolució en tumors. És l’ús del big data en la recerca mèdica, una de les aplicacions més innovadores de la intel·ligència artificial.

També sobre tumors, però en aquest cas sobre fàrmacs per combatre’ls, els Princesa de Girona van distingir Damià Tormo, investigador valencià promotor d’una empresa farmacèutica de tecnologia puntera, Artax Biopharma, i d’un fons d’inversió en la mateixa àrea, Columbus Venture Partners.

AUTISME I DESENVOLUPAMENT

La tasca de Miriam Reyes sobre l’autisme també va merèixer premi. Reyes va canviar l’arquitectura d’alt nivell (va treballar a Herzog&De Meuron a Basilea) per la cooperació a Burkina Faso. És fundadora d’Aprendices Visuales, una petita oenagé que treballa en el desenvolupament de capacitats dels nens amb trastorn autista.

Notícies relacionades

L’oenagé britànica Teach a Man to Fish (Ensenya un home a pescar) es va emportar el premi internacional. Teach a Man to Fish fa una dècada que treballa en projectes de desenvolupament de gran abast a l’Amèrica Llatina, l’Àsia i l’Àfrica. La seva tasca arriba cada any, segons les seves dades, a 50.000 estudiants i mil escoles.

I com a artista, els Princesa de Girona van premiar l’aposta per la innovació social de l’escenògraf Juan Zamora, autor del muntatge teatral Lorca al vacío de la companyia La Sociedad Cervantina, i de la firma de moda Redhero, a més de les seves pròpies instal·lacions artístiques.