Coses que la bici pot fer en carretera i que (potser) el conductor no sap

La bici arrossega un estigma que trigarà temps a poder-se treure de sobre. Pot ser que sigui una qüestió generacional. El cas és que el ciclisme sempre havia sigut una activitat esportiva típica de cap de setmana, de sortir a la muntanya, de fer una volta amb els nens amb el berenar al cistellet. Era la joguina que es portava a la platja, al càmping, al llac, a comprar el pa i els diaris. Amb el temps, no obstant, ha passat d’anècdota a un mitjà de transport amb totes les de la llei. I, és clar, per poder entrar en una circulació plena de vicis i hàbits, va requerir infraestructura i lleis. Malgrat que el codi de circulació recull amb tot detall de quina manera han de circular les bicis en carretera, són molts els conductors que ho desconeixen. I d’aquelles llavors venen aquestes collites, amb 21 ciclistes morts en vies interurbanes des de començament d’any. Aquí va un resum del que l’automòbil (també el camió, la furgoneta i la moto, a més del ciclista) ha de saber sobre les bicicletes en carretera.

UN METRE I MIG DE DISTÀNCIA

Gairebé tots els accidents mortals de ciclistes en carretera tenen el mateix origen: un vehicle de motor que no respecta la distància mínima a l’hora de realitzar l’avançament. El codi de circulació estipula que a l’avançar una bici s’ha de deixar 1,5 metres de separació mínima. La raó és òbvia: si passa massa a prop podria tocar o espantar el ciclista. També podria causar un cop de vent. Per superar una bici, l’automòbil ha d’ocupar el carril contrari. Malgrat que hi hagi línia contínua, el conductor pot superar-la sense problemes per garantir aquesta distància mínima d’un metre i mig.

No podrà fer-ho, no obstant, si en direcció contrària ve un altre vehicle, inclosa una bicicleta, encara que vagi enganxada al seu voral. Els ciclistes han de circular pel voral en les vies interurbanes. Si no és possible, han de fer servir la part imprescindible de la calçada, tan a la dreta com sigui possible. A les autovies en què no estigui vetada la bici, sempre pel voral. La velocitat màxima és de 45 quilòmetres per hora.

CIRCULACIÓ DE DOS EN DOS I EN GRUP

Notícies relacionades

Els ferits en accident de bici s'han doblat des del 2010

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

El codi de circulació estima, en l’article 36 de la secció tercera, dedicada als vorals, que els ciclistes poden pedalejar «en posició paral·lela, arrambant-se al màxim a l’extrem dret de la via». La normativa obliga a avançar en fila índia «en trams sense visibilitat i quan formin aglomeracions de trànsit», cosa que és difícil que el ciclista percebi quan fa prou mirant cap a davant. Encara són nombrosos els conductors que xiulen i escridassen els ciclistes que van en columna de dos, fet que genera no pocs moments de tensió en què un sempre hi té molt més a perdre que l’altre. La normativa prohibeix la circulació en pilot i parla sempre de «grups», cosa que pot generar confusió a l’hora de fer complir el codi. Si es consulta la Real Academia Española, un pilot, aplicat a un esport de carrera, «és un conjunt nombrós de corredors que marxen en grup». El codi, així doncs, no deixa les coses fàcils perquè un policia, o un jutge, deliberi i prengui una decisió.

PREFERÈNCIA DEL GRUP CICLISTA A LES ROTONDES

Hi va haver un moment en què en aquest país van començar a brotar rotondes com bolets. La teoria era de sobres coneguda: té preferència el vehicle que ja està dins de la glorieta, si no és que la senyalització diu el contrari. No succeeix així, però, amb els grups ciclistes. Se’ls ha de considerar un únic vehicle: quan la primera bici ha entrat a la glorieta, els vehicles que s’hi endinsin per un altre punt hauran d’esperar que passin tots els components del grup. Passa el mateix amb les cruïlles, en què els autos han de cedir el pas fins que l’últim pedal abandoni la intersecció.