Els pares dels afectats: "Era el que més temíem"

«Sempre ha sigut el meu malson, la por que més m’angoixava», va reconèixer ahir el pare d’un alumne escolaritzat a l’escola Taiga. Són menors «molt vulnerables» perquè «ni poden defensar-se» d’un agressor sexual –a causa de la discapacitat intel·lectual que pateixen– ni «tampoc poden explicar què els ha passat», va explicar. «Si li ha fet alguna cosa al meu fill, potser jo no podré saber-ho», va lamentar.

Aquest va ser el terrible desassossec que va presidir ahir la reunió que la direcció del Taiga i els progenitors dels alumnes escolaritzats van mantenir a porta tancada per abordar el cas dels presumptes abusos sexuals comesos per un treballador d’aquest centre.

Un dels tres menors que han patit els suposats abusos és major d’edat. No obstant, aquest fet no canvia en cap cas les coses. Es tracta de persones fràgils que difícilment aconsegueixen més recursos per defensar-se d’un agressor sexual a mesura que passen els anys. Així ho contempla el mateix Codi Penal, que estableix que «es consideren abusos sexuals no consentits els que s’executin sobre persones que es trobin privades de sentit o del trastorn mental de les quals s’abusés».

Rosa Cadenas, presidenta de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), reconeixia recentment les dificultats que existeixen per detectar aquests abusos. «Són persones que temen que, si expliquen els casos, causin un rebuig més gran entre la gent perquè no solen tenir moltes relacions socials», assenyala Cadenas. I a més, a l’hora de relatar els fets davant la justícia, «molts jutges creuen que fabulen i no donen crèdit a la seva denúncia», puntualitza l’experta.

L’entitat realitza tasques de prevenció a les famílies i se’ls faciliten estratègies per afrontar aquests temes. El primer de tot és que l’afectivitat i la sexualitat deixin de ser un tema tabú.

Un dels primers senyals d’alarma que hi ha hagut casos d’abús és la tristesa, la depressió. «Les víctimes perden l’alegria de cop i això no és casual. Deixen de parlar perquè moltes vegades les amenacen i no volen anar a llocs on abans de l’agressió solien anar contents», explica la presidenta de Dincat.

Dignitat destrossada

«Estan destrossada la dignitat dels nostres fills», apunta Luisa, la mare d’una noia amb discapacitat. «Ja són ja moltes coses: agressions físiques, vetos en hotels i ara aquest cas d’abusos sexuals», denuncia amb ràbia.

Notícies relacionades

Tres famílies de discapacitats denuncien abusos sexuals en una escola de Barcelona

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

Una enquesta realitzada a 260 adults amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament revela que el 90% d’aquestes persones «han patit algun tipus de victimització». Les dades d’aquest estudi dut a terme per la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Vicki Bernadet van ser difoses després de l’agressió soferta per Gema B.D., una jove amb síndrome de Down, a la parada de metro de Sants Estació a principis d’aquest mateix mes. La meitat de les agressions les pateixen les dones, i d’aquestes, el 50% són sexuals.

Hi ha tres llocs on es produeixen aquest tipus de fets: al carrer (en el 21% dels casos), a la llar (20%) i al centre escolar (14,4%). Els casos que es registren a la via pública són en l’edat adulta, mentre que a casa i a l’escola són situacions produïdes en la infància. L’informe destaca que aquest col·lectiu ha viscut al llarg de la seva vida «una mitjana de sis situacions de victimització diferents».