"La policia em para un parell de vegades al dia perquè soc moro"

Zak Driouech (Barcelona, 1997) pertany a una família d’origen marroquí, igual que les dels seus companys Mohamed Nakache, Imaad Melli i Munir Cuyas. L’única diferencia és que ell ha nascut aquí. Els quatre tenen el canal de Youtube 'La familia TV', un púlpit des d’on denuncien «els prejudicis» que té la gent sobre ells i que, a més, «van en augment», denuncia Zak. Un dels vídeos, Abraça un musulmà, el van rodar després dels atemptats de París.

La discriminació la viuen tots ells dia sí i dia també i per qualsevol motiu. «Ja n’estem farts i tan acostumats … És sempre el mateix», es lamenten. El grup narra el racisme des de l’altra banda, la dels patidors, la dels que tenen gravada a la pell les injustícies que es produeixen per uns determinats trets físics. I han trucat a la porta de SOS Racisme Catalunya per realitzar altres experiments socials.

EL MOCADOR

ón mirades «que ho diuen tot», afirma Zak. És també la desconfiança que nota quan s’acosta a la gent al metro i veu com subjecta la bossa o la tanca perquè «es creuen que els la robaré perquè soc moro», apunta Munir, i com el color de la pell és una barrera invisible i insalvable que provoca que, quan agafen un seient en un transport públic, les dues o tres places més pròximes es queden buides.

Tot i aquestes gotes malaies que cauen diàriament, Mohamed reconeix que la discriminació la viu amb més intensitat quan acompanya la seva mare o qualsevol persona que porti mocador al cap. «La gent mira amb menyspreu i fins i tot arriben a dir: 'Deu ser una desgràcia portar posat el mocador'», afirma el jove. La situació va arribar fins al punt que un desconegut li va clavar una puntada a la seva mare a la parada de metro de Plaça Espanya i, mentre fugia, li va cridar: «Mora de merda». El dolor pels greuges és molt més feridor quan fa diana en els teus éssers més estimats.

SEMBLANTS

Munir explica la seva percepció. «Ens titllen de lladres i de terroristes», diu. Així els consideren i així els tracten. De fet la policia el sol aturar un parell de vegades al dia i, quan els pregunta el motiu, sempre li responen amb la mateixa cançó: «T’assembles a una persona que estem buscant». «Jo penso que em paren perquè soc moro», explica.

Notícies relacionades

Racisme d'estar per casa

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Zak, estudiant de Gestió Administrativa, apunta que racisme i terrorisme van de la mà i que la discriminació es fa més patent cada vegada que hi ha un atemptat terrorista. «Cada vegada culpen més els immigrants. El terrorisme i la crisi econòmica els han servit de motiu. Per això, el racisme va a més», afegeix. Zak lamenta que a la gent la molesta que algú d’una altra raça es comporti de forma solidària i responsable. «Ho demostren més quan veuen que ets bona persona. Jo, quan marco el bitllet del tren o deixo el seient perquè l’ocupi una altra persona que el necessita, sempre sento comentaris del tipus: ‘El moro ha picat. ¡Ostres, li ha deixat el seient!’».

Imaad, tot i que vivia habitualment situacions d’aquest tipus o altres situacions racistes, en cap moment els va prestar gaire atenció. No els va donar més importància fins que va arribar el dia D i el va afectar de ple. «Vaig conèixer una persona i em vaig veure allunyat d’ella pels comentaris de la gent», afirma. Frases com tots els marroquins són dolents, són de ment molt tancada o són traficants… el van crucificar. I recorda que en aquest món hi ha de tot, però que el que no es pot permetre són els prejudicis i les generalitzacions.