Berlín, El Dorado de l'especulació immobiliària

Lluny de la imatge idíl·lica que pugui projectar, el mercat immobiliari alemany viu una situació complicada en què l’incessant increment del preu de la vivenda està posant en dificultats part de la ciutadania. Berlín, un dels estats més pobres d’aquest ric país, també és un dels més afectats. La que al seu dia va ser la capital més econòmica del món occidental s’ha convertit ara en terreny adobat per a l’especulació immobiliària, en una espècie d’El Dorado per als grans inversors, segons l’Associació d’Arrendataris de Berlín.

En l’última dècada, arran de l’adopció de polítiques socials de caràcter neoliberal, Alemanya ha vist com es començava a explotar el seu jove mercat immobiliari. Urbs barates, atractives, financerament estables i amb molta oportunitat de negoci. Berlín, ciutat partida fins a la caiguda del mur el 1989, també ha sigut víctima d’aquest ­'boom' que ha fet que des de l’any 2011 el preu del lloguer s’hagi disparat fins a un 45% en les set ciutats més grans del país (Munic, Frankfurt, Stuttgart, Hamburg, Düsseldorf i Colònia), el 14,5% només l’any passat. Una bombolla que ha decorat el paisatge de la capital amb bastides, grues i projectes urbanístics a mig ­construir.

Malgrat que Berlín segueix sense estar entre els grans centres més cars del país, la seva condició de ciutat assequible s’esquerda dia a dia. Fins a 40.000 nous residents arriben cada any a la capital. Aquesta constant afluència de turistes i emigrants, disposats a desemborsar més diners que les classes mitjanes i baixes de la capital, alimenta unes immobiliàries assedegades per voler treure una porció més gran del pastís. L’aparició de pisos turístics, un total de 12.000 apartaments, també ha retroalimentat aquesta bombolla i ha contribuït que la zona se segueixi encarint, i condemni així les rendes més baixes. Aquest factor desemboca en una conseqüència perversa. «És preocupant perquè l’augment dels preus ha fet que els que  necessiten ajudes socials no puguin pagar i hagin de fugir del barri on han viscut tota la vida», comenta a EL ­PERIÓDICO Kathrin Schmidberger, portaveu d’Els Verds sobre vivenda, lloguers i turisme a Berlín.

Aquest problema de gentrificació s’accentua a la capital, on la renda per càpita i el sou mitjà és significativament inferior als estats on se situen les altres grans ciutats afectades per l’increment de preus. A això s’hi afegeix que, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), Alemanya és el quart país del món on el cost de la vivenda es dispara més ràpid en proporció al sou dels seus habitants. Berlín no es vol convertir en Londres.

LA RESPOSTA

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Però a Berlín tot abús del mercat troba una alternativa més justa. És el que proposa des de fa anys el Sindicat de Cases de Lloguer, una organització que recolza més de 125 projectes de vivendes gestionades de manera col·lectiva a tot Alemanya, ja sigui a través de l’ocupació de pisos buits per transformar-los legalment en locals culturals o de la compra de l’immoble a l’entitat propietària per tornar el poder de decisió als inquilins. Aquest model en què tots els implicats tenen els mateixos drets permet esquivar no sense dificultats l’explotació i mantenir el preu dels lloguers a un nivell socialment acceptable. «Treballem contra la gentrificació perquè gent amb pocs diners pugui seguir vivint als seus barris», assegura Peter Kämmerling, membre del sindicat.

Alguns d’aquests projectes, com el de Rigaer Strasse 94, s’han convertit en un símbol de la lluita contra l’especulació. Decorada amb grafits reivindicatius com Heu venut la ciutat, aquesta estructura de gestió comunitària va ocupar ­portades després que aquest estiu un intent de desallotjament per part de la policia, que després es va considerar il·legal, acabés amb més d’un centenar de ferits i fins a 86 detencions. «Hi ha una lluita entre l’Estat, que vol vendre les seves propietats a les grans empreses, i els ciutadans, que volen autogestionar-les», afegeix Kämmerling. La gentrificació ja ha inundat Alemanya, però part de Berlín resisteix i intentant nedar a contracorrent.