TRAGÈDIA A MADRID

Un pare mata la seva filla d'un any al llançar-se amb ella per una finestra de l'Hospital de la Paz

"Et feriré on et fa més mal", ha exclamat l'home a la seva dona després d'una forta discussió en referència a la petita Damaris

Vladimir, l'assassí, tenia antecedents policials per violència masclista

Declaracions del portaveu d’emergències 112 de la Comunitat de Madrid, Javier Chivite. / EUROPA PRESS

4
Es llegeix en minuts
MANUEL VILASERÓ / MADRID

Els crits van despertar l’alarma del personal sanitari del servei de Pediatria de l’Hospital La Paz de Madrid, poc després de l’hora de l’esmorzar. Una parella s’havia embrancat en una violenta discussió, però quan els infermers van entrar a l’habitació, només van ser a temps de contemplar com l’home es llançava per la finestra amb un nadó en braços després de cridar a la seva parella: «¡Me l’has jugat!, ¡Me l’has jugat! Et feriré allà on més mal et fa». La nena, de nom Damaris i un any d’edat, va morir gairebé a l’instant. Ell, després de diversos intents de reanimació. Amb aquest cas, des del 2013 ja són 16 els nens assassinats al ser usats pels maltractadors com a armes contra la seva parella. Víctimes infantils 'col·laterals' de la violència masclista.

Vladimir V, un xilè de 27 anys, tenia registrats set antecedents policials per petits delictes, encara que només un per maltractament a una parella anterior. No figura cap denúncia prèvia de la mare del nadó. És més, davant de la policia i encara en estat de xoc després de ser atesa per una crisi d’ansietat, la dona va descriure la relació amb l’assassí de la seva filla de «normal». En aquest sentit, va assegurar que mai hauria pensat que fos capaç de fer el que va fer.

NAIXEMENT PREMATUR

La família viu al modest barri madrileny de Villaverde. Des que la criatura va néixer prematurament es va convertir en el centre de la vida de la seva mare, de nacionalitat espanyola. Damaris va estar ingressada unes quantes setmanes a la unitat de grans prematurs de Neonatologia del mateix Hospital de La Paz. Va tirar endavant només amb algunes seqüeles sense importància, cosa que l’obligava a visitar amb freqüència l’hospital.

Dijous va ser donada d’alta després d’estar ingressada una setmana per una cardiopatia lleu, a causa de la qual va estar en cures intensives. La família es va organitzar per passar a recollir-la a primera hora del matí. Fins que la discussió va derivar en tragèdia. Vladimir es va llançar  per la finestra amb la nena a un pati interior des de la primera planta de l’Hospital Infantil, cosa que equival en realitat a una quarta planta. 12 metres d’altura, segons el portaveu del servei d’Emergències 112.

La finestres de l’Hospital La Paz s’obren a voluntat, com passa en molts altres centres sanitaris. A vegades es fa imprescindible quan la climatització d’un edifici tan antic (més de 50 anys) falla. Només a l’edifici de Psiquiatria no està en mans dels malalts poder obrir o no les finestres. A Pediatria l’únic que s’ha adaptat és l’altura, perquè els nens no puguin arribar-hi. Alguns treballadors van comentar ahir que no és la primera vegada que una persona mor en aquest centre llançant-se des d’una finestra.

El personal sanitari que havia atès la nena des que va néixer va assegurar que estava «destrossat». Molts empleats es van adonar que alguna cosa greu passava quan van sentir «un cop sec», «esgarrifós», al pati interior, un rectangle descuidat i en obres, amb runa. Els mateixos treballadors de l’hospital van explicar que coneixien que la relació era conflictiva, però que mai van sospitar que pogués arribar fins on ho va fer. Igual que la mare. 

UN ALTRE PRECEDENT PERVERS

Potser també com li va passar el 2011 a Ruth Ortiz, la mare dels menors Ruth i José, protagonistes del precedent més mediàtic d’aquesta perversa modalitat de violència. El seu marit, José Bretón, compleix ara condemna per haver matat i calcinat els seus dos fills com a venjança després que la mare li mostrés la seva intenció de divorciar-se.

A partir del 2013, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha recollit aquests casos a les estadístiques. Per anys, sis menors van ser assassinats el 2013, quatre el 2014, quatre el 2015 i un el 2016. En aquest últim any encara hi ha un cas en investigació a Vitòria (Àlaba), cosa que podria fer créixer encara més la xifra. En alguns d’aquests casos, fins i tot la mare havia interposat una denúncia contra la parella o exparella.

CRITERIS DE DADES

Notícies relacionades

Abans que el ministeri acceptés el canvi de criteri, la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades recollia les dades pel seu compte des del 1999. Des d’aleshores fins al 2012 –període que no cobreix el ministeri–, havien sigut assassinats 72 menors, que sumats als 16 últims donarien un total de 88 en 18 anys.

L’última llei de la infància, aprovada el 2015, va suposar un gran avanç en el reconeixement de drets dels menors víctimes d’aquest tipus de violència. Des d’aleshores tenen els mateixos drets que les dones, i han passat a considerar-se víctimes directes. Aquesta normativa obliga els jutges a estudiar si convé o no dictar mesures de protecció sobre els nens, un aspecte que fins ara només contemplava en casos excepcionals, cosa que permetia a molts pares agressors passar els caps de setmana i les vacances amb els fills.

El PSOE demana continguts d'Igualtat a Magisteri

Per això, la iniciativa exigeix incloure formació inicial obligatòria sobre coeducació, igualtat de gènere i violència masclista per a professors de tots els nivells, tant en la carrera de Magisteri com en el màster d'Educació Secundària necessari per impartir classes. També proposa que aquests últims estudis recullin continguts i metodologies sobre educació per a la convivència.