Les centrals creen els seus dipòsits sense esperar al gran cementiri nuclear

Espanya segueix sense resoldre on emmagatzemar els residus nuclears. Cada nova decisió que es pren complica encara més la solució final. El bloqueig del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de Villar de Cañas (Conca) està provocant una situació paradoxal: gairebé totes les centrals s’han vist obligades a construir magatzems a les seves pròpies instal·lacions, cosa que qüestiona la raó de ser del mateix ATC. Si les centrals tanquen al final de la vida útil per a la qual estan programades, és a dir, als 40 anys, ja no caldria. Amb els dipòsits n’hi hauria prou.

El cementiri nuclear havia de començar a funcionar aquest any, però ni tan sols se n’han pogut iniciar les obres. Una de les primeres decisions de la primera legislatura de Mariano Rajoy va ser ubicar l’ATC a Villar de Cañas. No era ni de lluny el lloc preferit pels tècnics, però l’aposta de la llavors presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, va inclinar la balança.

La inestabilitat dels terrenys escollits, fruit d’una decisió precipitada, ha obligat a modificar el projecte, cosa que ha causat un retard que ha sigut aprofitat pel PSOE per bloquejar-lo. El successor de Cospedal a la Junta, Emiliano García Page, va ampliar el 2015 la reserva natural de la Laguna del Hito a una àrea que inclou els terrenys on s’ha d’alçar la sitja. Des d’aleshores no s’ha pogut moure ni una pedra.

CONFLICTE FRONTERER

La sortida lògica a aquesta situació és que cada central compti amb el seu propi magatzem. I així s’està fent. El desembre passat, el Consell de Ministres va autoritzar la planta d’Almaraz (Càce-res) a construir el seu propi magatzem temporal individualitzat (ATI). La central té dos reactors. Les piscines de combustible de tots dos es troben a la vora del 90% de la seva capacitat i l’any que ve es podria començar a omplir.

La decisió tampoc és innòcua. Ha provocat que el Govern portuguès hagi formulat una queixa davant la Comissió Europea perquè creu que Espanya ha autoritzat la instal·lació sense el preceptiu informe d’impacte ambiental transfronterer. L’Executiu espanyol nega la major i ha deixat en mans de Brussel·les la resolució del conflicte, que podria arribar fins i tot a paralitzar la construcció de l’ATI.

Cofrents (València) serà la següent a fer el pas. Els seus responsables han anunciat que preparen la petició de llicència al Govern. Ascó disposa del seu propi dipòsit des del 2013; Trillo (Guadalajara), des del 2002, i a Garoña (Burgos) ja està en fase de construcció, perquè caldrà tant si reobre com si s’acaba desmantellant.

Només Vandellòs 2 se n’està quedant al marge. De moment, l’únic que estudia és «una reconfiguració dels bastidors de la piscina perquè puguin allotjar més combustible», segons ha manifestat un portaveu de l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV), propietària de la instal·lació. És una operació que ja s’ha dut a terme en altres plantes i que li permet guanyar temps mentre s’aclareix el futur del cementiri sense incórrer en nous costos.

¿SOLUCIÓ TEMPORAL?

L’expert en energia nuclear d’Ecologistes en Acció, Francisco Castejón, és del parer que en un horitzó raonable de tancament de les centrals, el cementiri de Villar de Cañas ja perd tot el sentit perquè la seva funció la poden assumir els ATI. Com el seu nom indica, l’ATC ni tan sols havia de ser l’emplaçament definitiu dels residus. Està projectat per durar 60 anys, mentre es troba una solució més a llarg termini per als milers d’anys d’activitat que mantenen els residus nuclears una vegada que el combustible s’ha gastat.

Notícies relacionades

¿Nuclears amb data de caducitat?

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Una altra qüestió és que el PP vulgui imposar l’allargament de la vida de les nuclears més enllà dels 40 anys. En aquesta clau s’ha de llegir l’obstinació del Govern a seguir endavant amb l’ATC. Però no li serà fàcil sortir del pantà jurídic i competencial que l’enfronta amb la Junta de Castella-la Manxa.

Dijous, el Tribunal Suprem va suspendre cautelarment l’ampliació de la zona de protecció natural que afecta la sitja nuclear en una resolució en què diu que «la seguretat nuclear ha de prevaler» davant dels interessos mediambientals. Els efectes pràctics de la decisió són limitats perquè només és una resolució provisional fins que es resolgui el fons de l’assumpte i perquè l’Executiu de García Page també va paralitzar el pla urbanístic de Villar de Cañas que incloïa la sitja.