Del carrer a assessor de l'Ajuntament de Barcelona

No s'ho rumia dues vegades. Quan se li pregunta per com li va la vida, somriu afablement i respon: “Sóc feliç, tal qual, amb les seves cinc lletres. Feliç”. Ho diu perquè sap què és no tenir vida, perdre-ho tot, fins i tot la casa, i tocar fons. També sap què és sortir, amb esforç i ajuda. A Antoni Cortiñas no li importa remoure els mesos en què dormia al carrer, les vegades que va ser insultat, fins i tot agredit, les llacunes que té d'alguns dies que el seu cervell no vol recordar o és incapaç de fer-ho. Diu que té clar que no vol oblidar aquell passat fosc per no deixar de valorar el que ha aconseguit, que ara disfruta de les petites coses de la vida, com quedar amb un amic, arreglar-se, i, sobretot, ajudar els altres.

 “Abans per a mi el més important era renovar el cotxe cada quatre anys, els meus valors han canviat completament”, assegura sense deixar d'esbossar un somriure. Cortiñas explica que aquest passat, aquella terrible experiència,  pot servir per ajudar els que com ell s'han vist abocats per causes diverses a malviure a la intempèrie, passant, a més de mil penúries, fred i por. Des d'aquest any, aquest home, que va arribar a ser responsable d'un equip d'una dotzena de persones en una empresa de seguretat, forma part del grup que assessora l'Ajuntament de Barcelona sobre les polítiques a desenvolupar per al col·lectiu de sense sostreAjuntament de Barcelonasense sostre. Per això, i perquè aprecia la vida que té, remarca que aquest ha sigut un gran any. “Ara em sento més important que abans, encara que llavors tingués una situació social i econòmica bona. Ara se m'ha disparat l'autoestima. Vaig a reunions a l'ajuntament i la gent em respecta i em saluda”, explica.

LA RUTINA DE SEMPRE

Notícies relacionades

Molt més que un gimnàs

Hiba ha deixat enrere els escarabats

El Nadal no li diu res especial. “No m'agraden les dates en què sembla que has d'estar bé perquè toca i has de fingir felicitat. Jo estic bé perquè ho estic. A més, em fa molta ràbia que aquests dies sigui tot comprar, comprar i comprar, quan hi ha gent que no en té ni per a un paquet de sopa”. Aquest diumenge, dia de Nadal, Cortiñas anirà com cada dia a menjar al centre Assís (a Sarrià-Sant Gervasi), on col·labora en tallers d'informàtica per revertir d'alguna manera tot el que ha rebut i rep. Aquesta oenagé, a la qual fa anys que està vinculat, li ha proporcionat un pis que comparteix amb  dues persones més que han passat per la seva mateixa situació.

Cortiñas, “optimista per naturalesa”,  insisteix que aquest 2016 està sent un molt bon any, però li segueixen quedant serrells. Somia trobar un lloc de treball o aconseguir l'impuls que necessita per començar un negoci com a consultor d'informàtica, un projecte aparcat. Amb això podria pagar-se una vivenda, encara que ara que ja en té, la seva prioritat és ajudar els que com ell, ho han perdut tot: “Se'n pot sortir. Ningú ha de avergonyir-se per estar al carrer”.