"Comprava des del llit amb la tauleta"

La soledat la va portar a la compra compulsiva. Mónica va aterrar un dia a Madrid amb una feina i un buit que va omplir de coses. Roba, sabates, bosses... “No coneixia a ningú, em trobava sola i com que no sabia què fer me n'anava a passejar i començava a comprar. Em vaig fer les targetes de totes les marques imaginables: El Corte Inglés, Cortefiel, Zara, Mango...”, detalla aquesta dona de 40 anys que ha volgut explicar la seva experiència amb la patologia per ajudar altres persones a sortir de l'addicció. “Tinc amigues a les quals els passa el mateix; s'enfaden amb la parella i deixen anar: ¡Anem-nos-en de compres! I amb internet l'hàbit s'ha agreujat”.

A més d'‘assaltar’ les botigues de la seva nova ciutat, es va començar a enganxar al comerç ‘on line’. "Comprava des del llit amb la tauleta a les nits". La xarxa la va atrapar. “És tan fàcil, còmode i ràpid adquirir amb la targeta que no t'adones del que fas”, emfatitza. La irrefrenable conducta li proporcionava un plaer, un pujada d'adrenalina addictiva instantània. “Em sentia superbé, aconseguia una gran satisfacció obtenint coses que fins i tot sabia que no m'anaven bé; pensava, 'bé, per a les meves amigues', m'era igual. ¡Ni les estrenava!”. Acumulava productes fins i tot amb l'etiqueta posada, recorda ara que s'ha desfet de les muntanyes de roba, que ha donat a Càritas i Humana. “Sobretot, molta roba. Vaig tenir una temporada en què a causa de l'ansietat vaig canviar de pes i de talla i em vaig llançar a les sabates, perquè valien igual estant més grassa o més prima”. 

DILAPIDAR EL SALARI

Explica que després de l'alleujament momentani al fer la compra, experimentava sentiments de culpabilitat. Sabia que en el fons no era una actitud correcta, reconeix, però va continuar arrossegant el ”problema” durant gairebé dos anys malgrat les conseqüències negatives que comportava. Amb la targeta a la mà, dilapidava el seu salari. Amb els números vermells, van arribar els conflictes financers i familiars. “Gastava més que els meus ingressos, i vivint sola a Madrid em va generar una greu situació financera. Vaig començar a demanar diners a la meva família, els mentia i amagava la roba al cotxe, fins i tot vaig tenir temptacions d'emportar-me coses d'una botiga, encara que no ho vaig arribar a fer”. Els pares li van donar un ultimàtum. Havia de prendre mesures i solucionar el desmesurat dispendi. Es va animar a demanar ajuda professional. “Sentia que em passava alguna cosa rara i també em semblava estrany anar a teràpia per comprar, a més no havia anat mai al psicòleg”. Era escèptica, admet. Li van parlar del doctor Jorge López Vallejo, especialista en teràpia breu estratègica. Un conegut seu havia anat a la seva consulta per un altre assumpte, i va decidir provar. 

Notícies relacionades

El comerç 'on line' dispara els casos d'addicció a les compres

Astrid Müller: "El comerç electrònic ofereix a l'addicte la invisibilitat que busca"

La teràpia, assegura, li ha canviat la vida. “Em va sorprendre gratament. Ja des de la primera sessió vaig començar a reconduir certs comportaments seguint unes pautes molt senzilles i molt clares”. Va sortir de la consulta amb una llibreteta per anotar les compres i les emocions. “Em va anar molt bé ser conscient d'aquests actes i estats d'ànim”, explica l'expacient. Va aprendre a identificar l'impuls, la tristesa que la portava a adquirir coses i que ara enfoca en altres activitats: en l'esport, la socialització... Les pautes que va rebre durant les sessions terapèutiques li han servit, subratlla, per a altres aspectes de la seva vida quotidiana. 

Mónica compara el tractament amb el seguiment d'una dieta sana. “Al final passes de l'alimentació escombraries i menges de forma correcta. Amb les compres passa el mateix. Jo ara les planifico, faig una llista prèvia i poso el límit de despesa que em puc permetre. ¡Ja puc sortir de compres!”. Ha recuperat el control de la seva vida. “La teràpia ha sigut la millor despesa de diners que he fet”, postil·la.