El comerç 'on line' dispara els casos d'addicció a les compres

Compra i sigues feliç. I arriba el problema. Una societat materialista decidida a assenyalar que el camí cap a la felicitat és el consum, sumat a la facilitat i la rapidesa del comerç ‘on line’, ha desencadenat el que era inevitable: l'auge de les compres compulsives, un trastorn que, tot i que encara no ha arribat al vademècum de la salut mental (el DSM5), és considerat com a tal pels experts. Susana Jiménez Murcia, responsable de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge, departament de referència en la ludopatia i altres addiccions, llança la veu d'alarma: “Les dades són preocupants, sobre un 6% de la població pateix compra compulsiva i en els joves i adolescents el percentatge ha pujat ¡fins al 30%!”. S'ha de posar fre, doncs, a aquest món que “prestigia la possessió” abans que aquest espectacular increment en la franja juvenil es converteixi en pandèmia.

L'incontrolable impuls de comprar està associat a “estats emocionals negatius vinculats a trastorns de depressió, estrès i ansietat”, explica la doctora Jiménez. Busquen alleujament en el ‘shopping’ i han trobat un ‘monstruós’ aliat: internet. “Hi ha pacients que ja només compren ‘on line’; és una via més ràpida i fàcil per a aquestes conductes, amb accés les 24 hores des de casa. Fins ara el que era habitual era la compra presencial, els agradava veure i tocar el producte”.

Segons els estudis epidemiològics, el grup més afectat és el de les dones (70%) a partir de 35 anys. Però ningú se salva de la patològica temptació. Els homes en lloc de drapets o sabates a l'estil Imelda Marcos es bolquen en les tecnologies, els cotxes... “Si no poden canviar de vehicle, van renovant les rodes, para-xocs, totes les últimes novetats”, concreta el psicòleg Jorge López Vallejo. 

El comerç a la xarxa comporta altres circumstàncies agreujants: les compres s'acceleren entre les 11 i 12 de la nit, “quan la persona té poques defenses, està mig adormida, és més impulsiva i reflexiona menys”, aporta Albert Vinyals, doctor en psicologia del consum i professor a la UAB i a Escodi. 

MENTIDES I DELICTES

No tots els malalts potencials arriben a consulta. Només hi van quan el trastorn produeix greus conflictes econòmics, familiars, psicològics... fins i tot penals. “Arriben a mentir, a amagar les compres, a cometre delictes, endeuten la família... Són conductes amb un gran impacte en la vida quotidiana. L'abstinència els genera gran inquietud; s'observen relacions amb l'addicció al joc”, explica Jiménez. La bona notícia, il·lustra, és que la teràpia és efectiva: als 12 mesos el 54% dels pacients aconsegueixen curar-se. Encara que també es produeixen recaigudes i l'addicció, com passa amb les drogues, crea tolerància. És a dir, cada vegada es necessita comprar més per aconseguir la satisfacció buscada. 

BUSCANT EL PLAER

Notícies relacionades

Astrid Müller: "El comerç electrònic ofereix a l'addicte la invisibilitat que busca"

"Comprava des del llit amb la tauleta"

López Vallejo descriu la compra compulsiva com “un ritual per trobar el plaer”. Els afectats adquireixen coses “perquè experimenten estats d'ànim extrems, tant de tristesa com d'alegria”, sosté l'expert en Teràpia Breu Estratègica. Els perfils dels pacients, afirma, són molt variats, amb edats cada vegada més joves i que mostren extrema agitació en les seves conductes diàries. “Solen demanar ajuda, ells o els seus familiars, en un estat molt avançat del problema, quan estan desesperats. I defineixen la seva mania com una espècie de rapte incontrolable que els porta a comprar”. En el tractament adverteixen als seus familiars que han d'interrompre els sermons sobre l'assumpte, ja que exacerben l'addicció. “Només han de restringir l'ús dels diners”.  

Els veïns del nord, sempre tan avançats, ja han començat a canviar el xip, informa el psicòleg Vinyals. “A Dinamarca, Noruega, Suècia, Alemanya... han baixat el consum, a partir de la crisi, i estan apostant pels valors de sostenibilitat, com les marques locals, i una compra més conscient basada en les necessitats reals”. A Alemanya, posa exemples, gasten per Nadal la meitat que els espanyols, i això que els seus salaris doblen els del nostre país. “Ells s'han adonat que el consum no porta a la felicitat”.