Anar al contingut

¿Els Mossos poden desobeir una ordre judicial?

Els juristes recorden que les lleis espanyoles i catalanes obliguen els policies a acatar els requeriments

Des del cos català es reitera que en aquests casos funcionen com una "simple eina"

GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

¿Els Mossos poden desobeir una ordre judicial?

Els Mossos d’Esquadra que han detingut l'alcaldessa de Berga, Montse Barnús, han complert una ordre dictada pel Jutjat d'Instrucció número 1 de la capital del Berguedà. No obstant, després d'aquesta actuació, independentment de si es comparteix o no el sentit del requeriment judicial, s'ha plantejat novament el debat sobre si la policia catalana ha d'acatar o no aquest manament. I després d'aquest dilema, el següent, verbalitzat pel diputat de la CUP, Benet Salellas, que ha demanat al Govern que esculli si està “del costat dels dirigents catalans electes o de la justícia espanyola”.

¿QUÈ PASSA SI UN AGENT DESOBEEIX?

La llei de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra aclareix que aquest cos té les funcions de “policia judicial”. Aquesta norma explica que ho fa d'acord amb la Constitució espanyola (l'article 126 estipula que ha d'obeir els jutges), amb l'Estatut d’Autonomia de Catalunya i amb la llei orgànica del poder judicial (el seu article 549 remarca que entre aquestes responsabilitats s'inclouen “les actuacions que exigeixin l'exercici de la coerció que ordeni l'autoritat judicial o fiscal”, com la d'aquest divendres a Berga). És a dir, tant les lleis espanyoles com les catalanes obliguen els Mossos a obeir els mandats judicials. Si un agent es negués a complir una ordre com la de detenir l'alcadessa de Berga s'enfrontaria, a més d'un expedient intern que possiblement acabaria amb la seva inhabilitació, a un judici per un delicte de desobediència contemplat al Codi Penal (l'article 412 fixa una multa de 12 a 18 mesos de presó i una expulsió d'entre 2 i 3 anys).

¿QUÈ PASSA SI EL PRESIDENT ORDENA DESOBEIR?

Els Mossos d’Esquadra tenen en el comissari Josep Lluís Trapero el màxim responsable operatiu del cos. Però per sobre d'aquest hi ha representants polítics, com ho són el director general, Albert Batlle, el conseller d'Interior, Jordi Jané, i dalt de tot, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Encara que aquests últims responsables donessin als Mossos l'ordre de desobeir un manament judicial, els policies catalans seguirien estant obligats a complir-lo. O dit d'una altra manera, si un ministre d'Interior demanés a la Guàrdia Civil que desatengués un requeriment d'un tribunal que l'emplacés a detenir l'extresorer del PP Luís Bárcenas, l'institut armat no podria negar-se a arrestar-lo.

Tal com assenyalen els advocats, jutges i sindicats de Mossos consultats sobre aquest debat, la realitat és molt més simple perquè qualsevol cos de seguretat, quan actua com a policia judicial, sap que és una simple eina que no pot plantejar-se desobeir l'ordre d'un magistrat. Cosa que dista molt de significar, segons remarquen fonts policials, que els agents que estaven traslladant l'alcaldessa de Berga al jutjat -o el president Puigdemont que mana sobre ells- estiguessin d'acord a fer el que estaven obligats a fer.