Anar al contingut

Ras i curt, la paella amb xoriço no és paella

La recepta que Jamie Oliver ha publicat a Twitter indigna menys a les cuines valencianes que a les xarxes socials

NACHO HERRERO / VALÈNCIA

Ras i curt, la paella amb xoriço no és paella

MIGUEL LORENZO

La setmana abans del 9 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana, les xarxes socials no van esclatar per demanar un millor finançament autonòmic sinó per la recepta de paella del cuiner anglès Jamie Oliver, i això que en el seu tuit va explicar que era la seva versió. Però el fet de presumir d’haver-hi posat xoriço li va passar factura, com en el seu dia també els va passar als televisius Pepe Rodríguez del Bohío o David de Jorge Robin Food. L’embotit va fer que es passessin per alt fins i tot els pèsols. El tema, amb intervenció inclosa d’Alberto Chicote convidant Oliver a conèixer «la verdadera», va arribar fins i tot al 'The Guardian' anglès.
 

A les cuines, fins i tot a les més tradicionals, hi ha menys dramatisme que a les xarxes. A Casa Carmela, a la platja de la Malva-rosa de València, fa gairebé 100 anys que cuinen paelles i el seu responsable, Toni Novo, ho té clar. «Jo no m’indigno, no entro en polèmiques però la paella és la paella, la resta són arrossos amb o arrossos de, que estaran més bons o menys però són una altra cosa. La paella té els seus ingredients, la comences a les deu del matí i trigues quatre hores. I si la fas amb llenya, millor», resumeix. Admet que el fet que el recipient també es digui paella genera confusions. «Però quan es parla de la paella com a plat no hi ha cap dubte», assegura, i apunta que gairebé li fa més mal els que tracten d’aprofitar-se del nom a la mateixa ciutat de València.

La Wikipaella

Tot i això, les xarxes no tan sols serveixen d’altaveu per a aquestes polèmiques. Fa uns anys que va néixer Wikipaella, una associació sense ànim de lucre per vetllar «pel coneixement i el reconeixement de l’autèntica paella». El seu principal èxit ha sigut oferir una recepta estàndard i ho ha aconseguit deixant a un costat la cullera i recorrent a l’estadística. Ha fet un estudi sobre els ingredients entre els restaurants reconeguts per la seva paella valenciana i d’aquí n’han sortit 10 que sempre hi han de ser i que reciten els puristes. A més a més de l’evident arròs, es tracta d’aigua, sal, safrà, oli d’oliva verge extra, tomàquet, bajoqueta, garrofó, pollastre i conill. S’hi admeten alguns extres com pebre vermell, cargols, romaní, all, ànec i poca cosa més.

En canvi, on gairebé no hi ha polèmica és en la geografia. Que la millor paella s’hagi de fer tant sí com no a València és un mite superat. De fet, en l’última edició del prestigiós festival de paella de Sueca, el tercer premi va ser per a un restaurant francès, el segon per al del Congrés dels Diputats de Madrid i el primer per a un de Còrdova. Pepe Sanchis i el seu pare van fer colze a colze la paella guanyadora i apunta el primer que si Oliver «no n’ha dit paella valenciana, hi pot posar qualsevol cosa, però la valenciana es distingeix pels ingredients».

Aquesta disputa pels ingredients també va tenir lloc en la campanya perquè s’incorporés als teclats l’emoticona de la paella, perquè la primera versió barrejava gambes i pollastre. Es va aconseguir que prosperés una versió més tradicional, que apareix al vídeo en què es van anunciar els dibuixos que s’incorporarien aquest any, però després cada empresa decidirà quin inclou.

L’humorista Eugeni Alemany va posar veu i cara a la petició que ben aviat hauria de portar la paella a tots els mòbils i advoca per capgirar la situació. «És una oportunitat. El més fàcil és fotre-li canya a l’Oliver però és que a aquest paio el segueixen cinc milions de persones i és molt respectat. El que cal fer, de bon rotllo, és guanyar-te’l i convidar-lo perquè vingui i ho difongui. Una foto seva menjant paella a l’Albufera és la millor campanya de publicitat possible», destaca. Fins i tot si això es fes, segur que les xarxes tornarien a bullir amb la següent versió lliure d’una paella.

Temes: Alimentació

0 Comentaris
cargando