Quinze anys en la carretera: "Treballar en això et mata"

María (no és el seu nom real) és una de les poques, si no l'única, espanyola que queda exercint la prostitució a la carretera N-2 al seu pas per Girona. El seu lloc es troba a prop de la frontera invisible que separa aquesta província de la de Barcelona. Fa dos anys va patir les amenaces d'altres treballadores sexuals, procedents de Europa de l'Est. S'hi van presentar armades amb un pal perquè abandonés la zona. Segons fonts policials, van arribar a apallassar-la. Ella, no obstant, no parla d'aquest incident. S'ha convertit en una silueta reconeixible per a molts conductors que circulen diàriament per aquesta via des de fa molt temps. 

-¿Quants anys fa que exerceix la prostitució? Des que va morir el meu marit, fa més de 15 anys. Em va deixar amb dos fills i no vaig saber buscar-me una altra forma de guanyar diners per tirar-los endavant. Es va morir perquè fumava molt. El tabac és molt dolent, se't fica tot als pulmons.

-¿Abans de què treballava? Recollíem ferralla. Però quan em vaig quedar sola no vaig poder seguir.

Al recordar el seu marit, María s'assenyala un tatuatge que du a l'espatlla. És la cara d'un home, la del seu marit. A la cuixa, molt a prop del sexe que ofereix per guanyar per a la família, té un altre tatuatge. És el de la cara d'un nen, el seu fill.

-¿Si trobés una feina ho deixaria? Sí. Estic malalta.

-¿Què li passa? Tinc malament el cor i també els ronyons.

-¿Què és el més difícil de treballar ala carretera? Són moltes hores aquí, cada dia, des de les vuit del matí fins a les tres de la tarda. I això et mata.

A seu lloc té una cadira de plàstic i un para-sol de platja. La seva pell ha envellit prematurament, si és cert que, com diu, només té 38 anys, per la factura que deixa tantes hores d'exposició al sol. Assegura que no descansa ni durant els caps de setmana. 

-¿Va ser molt dur la primera vegada? Molt. Era una aprenent i ningú em va ensenyar com havia d'actuar.

-¿Recorda aquell primer client? Recordo la situació. Però no a ell. Han passat molts homes des d'aleshores.

-¿Quants cotxes s'aturen cada dia? Un o dos, depèn del dia. A vegades ningú.

Notícies relacionades

Les prostitutes reconquisten els vorals després de la caiguda de la pressió policial

¿Què hi ha darrere del sexe de carretera?

-¿Vol que posi alguna cosa en concret a la notícia? Per si necessita qualsevol cosa... No. El que sí que li demano és que ningú em reconegui. No vull que la meva família ho sàpiga. 

-Però si es deixa veure a la carretera tots els dies... Sí, però ells no són d'aquí, no passen per aquesta carretera. No vull que sàpiguen a què em dedico.