Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

Àngels Ponsa Roca, Mariàngela Vilallonga Vives, Laura Borràs Castanyer, Lluís Puig Gordi, Santi Vila Vicente, Joan Manuel Tresserras Gaju, Ferran Mascarell Canalda, Caterina Mieres Barceló i Joan Guitart Agell, nou consellers de Cultura de la Generalitat de les darreres quatre dècades (Guitart ho va ser del 1988 al 1996) han presentat aquest matí un comunicat en suport del Mnac i contra el trasllat de les pintures de Sixena que custodia el MNAC a l’Aragó que va dictaminar recentment el Tribunal Suprem. Els signants aglutinen gairebé tots els responsables de Cultura amb l’excepció de l’antecessora l’actual consellera, Sònia Hernández, Natàlia Garriga.

«Ens posem al costat del MNAC i de les administracions catalanes per defensar davant dels tribunals i les institucions internacionals el manteniment de les pintures al museu que les va salvar i les acull, per garantir-ne la conservació i per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni cultural», diu el comunicat, on es defensa el que ja han expressat nombrosos tècnics i experts en conservació: que el seu trasllat posaria en perill les obres. «Les pintures murals de Sixena són un testimoni únic del romànic europeu alhora que són obres extremament fràgils, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica especialitzada, i no poden ser traslladades sense patir danys irreparables».

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

El comunicat també defensa el MNAC com a «institució cultural de referència internacional» i ataca la sentència del Constitucional. «La sentència del Tribunal Suprem que avala la tornada de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès no té en compte criteris històrics, tècnics ni científics, i no ha atès els arguments de legitimitat de la part catalana. El MNAC ha tingut un paper decisiu en el seu rescat i ha garantit la seva conservació durant dècades: han sigut preservades amb les màximes garanties i s’han fet accessibles a tota la ciutadania. Costa trobar exemples d’intervenció responsable i transparent en la preservació del patrimoni artístic que siguin equiparables”. 

El manifest també recorda el cas de les obres de Lleida, «adquirides majoritàriament pel bisbe Messeguer de forma inequívocament legítima, el rescat i els acords amb l’orde religiós que era titular van ser totalment legítims i orientats a la preservació de les obres. Per això, en cap moment previ a la segregació del bisbat de Lleida el govern aragonès va plantejar cap causa sobre això».