¿Què hi ha darrere del sexe de carretera?

El cap de Crim Organitzat dels Mossos detalla que petites màfies es divideixen les vies per segments

La majoria de les víctimes procedeixen de Romania, Bulgària i Albània, i han sigut captades amb l'esquer del 'boy lover'

abertran35003957 la jonquera   alt emporda  prostitucion en la nii entre giro160816100222

abertran35003957 la jonquera alt emporda prostitucion en la nii entre giro160816100222 / Joan Castro ICONNA

3
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Quatre de la trentena de prostitutes comptabilitzades en un matí, entre la N-2 i la C-260, les úniques amb què ha pogut parlar aquest diari, han assegurat que "ningú" les obliga a treballar a la carretera. És més, remarquen que sobre l'asfalt estan "millor" que en un club.

Dues d'elles són búlgares i les altres dues, de Romania. Una d'aquestes últimes, de 32 anys, explica que va ser arrestada per agents del Cos Nacional de Policia (CNP) -i empresonada durant tres anys- al ser acusada "injustament" d'exercir un rol "de controladora" en un grup que aquesta força de seguretat va desarticular l'abril del 2013. Ara, diu, ha tornat a la carretera per poder pagar-se "un advocat de veritat" per demostrar la seva innocència. Fins i tot arrenca a plorar quan afirma que, arran de la detenció, la seva família a Romania va saber que es prostituïa. "La policia no ho entén, ningú ens controla", afirma. 

L'inspector Toni Rodríguez, cap de Crim Organitzat dels Mossos d’Esquadra, desconfia d'aquestes asseveracions de les treballadores sexuals perquè creu que les fan per pur "instint de supervivència". En altres paraules, no diuen la veritat. Les investigacions dels Mossos radiografien que darrere de totes les dones que venen el seu cos a la carretera hi ha màfies que les exploten. L'inspector matisa que no s'ha de caure en l'error d'imaginar grans estructures "estretament jerarquitzades" perquè són grups més petits que solen procedir de RomaniaBulgària o Albània. Aquests col·lectius -gairebé familiars- es divideixen, sovint violentament, els segments en què distribuiran les seves dones per les carreteres. Algunes vegades, col·laboren entre si, formant un "mosaic" de propietats que interactua formant "una nebulosa criminal".  

SEDUÏDES

Capten les víctimes a través de l'esquer del 'boy lover', un home que "les sedueix" al seu país d'origen, que fins i tot fingeix "que existeix una relació sentimental" entre tots dos i que les porta a Catalunya enganyades. Al principi viuen "junts" però, tard o d'hora, sorgeixen les primeres tensions i la dona acaba vivint amb altres víctimes que van seguir el mateix esquer. "Potser algunes saben que venien a prostituir-se", aventura Rodríguez. Però segur que no imaginaven que a l'arribar aquí "la relació sentimental s'esfumaria" i viurien en condicions semblants a les de l'esclavitud.

La prostitució de carretera "és coactiva" i mercadeja amb el cos de la dona, diu l'inspector. Estan obligades a entregar “la recaptació sencera” de cada jornada de feina i només reben una petita part d'aquesta per mantenir-se en el més elemental. A Catalunya els Mossos identifiquen unes 2.000 prostitutes anualment -aquestes xifres no descriuen (ni aproximadament) la dimensió real del fenomen- i un 30% d'elles exerceixen a la carretera. Les poquíssimes denúncies que les meretrius presenten en una comissaria, "per impagaments de clients o per agressions sexuals", es corresponen amb dones que operen a la carretera.

MESURA HIPÒCRITA

Notícies relacionades

L'inspector afirma que l'operació Voral era, en part, una mesura “hipòcrita” perquè afavoria l'ocultació del problema en lloc de combatre'l. Per solucionar-ho convé treballar perquè cada vegada els resulti “més difícil” a les organitzacions establir-se a Catalunya. Per a això són clau les investigacions que aconsegueixin desarticular-les provant el seu funcionament criminal i, també, remarca Rodríguez, “tipificar” inequívocament el concepte de “proxenetisme”, una esquerda per la qual s'han escapat judicialment els imputats en casos com els del Riviera i el Saratoga, o el conegut com a 'Turandot', contra una màfia xinesa. 

El Codi Penal castiga amb una pena d'entre dos i cinc anys de presó l'ús de violència o intimidació -o l'abús d'una situació de superioritat de l'agressor o de vulnerabilitat de la víctima- per obligar una persona a prostituir-se. No obstant, lamenta Rodríguez, no ajuda a condemnar els processats en els quals només queda demostrat que es lucraven de l'activitat sexual d'una altra persona. I sovint la policia detecta abusos flagrants de proxenetes que no encaixen en la definició que el Codi Penal reserva per condemnar "l'explotació". "Si una dona es prostitueix lliurement, no és un problema de la policia", recorda. Però, "¿quantes dones trien aquesta vida lliurement?".