Llibertat amb càrrecs per a les monitores acusades de crear el pànic a Platja d'Aro
La jutge manté l'acusació de desordres públics per una gravació de vídeo
La flaixmob que va originar la desbandada pretenia simular la persecució d'un personatge famós
La jutge ha deixat en llibertat provisional amb càrrecs però sense mesures cautelars les cinc monitores de nacionalitat alemanya acusades de provocar el pànic aquest dimarts a la nit a Platja d'Aro quan gravaven un vídeo.
Les noies, d'entre 20 i 25 anys, van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra i aquest dimecres han comparegut davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les cinc dones han d'estar a disposició del jutjat cada vegada que siguin requerides, i la causa està oberta per suposats desordres públics.
Les cinc dones van portar a terme una flaixmob en què simulaven haver reconegut un personatge famós que perseguien i intentaven aturar per gravar-lo i fotografiar-lo amb el telèfon mòbil.
Les persones que en aquell moment estaven passejant pel carrer o sopant a les terrasses de la localitat van confondre la 'performance' amb un tiroteig. Va córrer el rumor que hi havia trets i que es podria tractar d'un atemptat terrorista. Es va generar una estampida de persones que van fugir aterrides de la zona. Onze d'elles van patir contusions lleus a causa de les caigudes o algun atac d'ansietat i episodi de taquicàrdia.
Notícies relacionadesL'Associació d'Hostaleria, Restauració i Oci de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró demanarà personar-se en la causa contra les cinc monitores amb la intenció de demanar per a les acusades "la pena més alta prevista al Codi Penal" per desordres públics que, segons ells, podria arribar als sis anys de presó.
"Fets tan greus com aquests no poden deixar de ser castigats atenent als greus danys i perjudicis que s'han causat a la imatge turística de la localitat", ha valorat el president de l'Associació d'Hostaleria de la localitat, Jordi Díaz. Díaz ha insistit que les monitores han de saber que, després dels atemptats de París i Niça i en ciutats turístiques, "no es pot causar el pànic en zones concorregudes simulant trets o un estat d'alarma".
- Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans
- Esclavitzada per la família i sense ningú que l’escoltés
- Emil Ferris: "Morir pot ser una experiència bonica"
- Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles
- L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa