INFORME DELS DIRECTORS DE SERVEIS SOCIALS

La llista d'espera de dependents a Catalunya és el 150% superior a la mitjana espanyola

L'acumulació de persones sense atendre, unes 90.000, trigaria més de 10 anys a desaparèixer, segons els gerents del sector

"El Govern i la Generalitat són insubmisos en la protecció de les persones més vulnerables", denuncia l'associació

jjubierre34832300 geritricos160727135345

jjubierre34832300 geritricos160727135345 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ / BARCELONA

Catalunya i les Canàries són les comunitats espanyoles amb les llistes més llargues de ciutadans dependents que esperen ser atesos. Catalunya té 90.221 persones (el 41,7% de la demanda) esperant per accedir a una residència pública o concertada, a centres de dia, a serveis d'ajuda a domicili i a prestació de cures a un familiar. En el conjunt d'Espanya, hi ha 381.508 persones en llista d'espera (el 31,6% del col·lectiu total). Així ho reflecteix l'informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials presentat aquest dimecres.

Si el nombre de dependents es mantingués immòbil (1,2 milions actualment a tot Espanya), amb l'actual ritme de noves persones ateses, haurien de transcórrer més de quatre anys per acabar amb les llistes d'espera a l'Estat. Aquesta projecció mitjana, tot i ser elevadíssima, és molt inferior a la de Catalunya, que té una llista d'espera que, segons el mateix informe, trigaria més de 10 anys a desaparèixer. Això significa que aquest greu problema és a Catalunya el 150% superior que en el conjunt d'Espanya. Catalunya “mai absorbirà” la llista d'espera, ha sentenciat José Manuel Ramírez, president de l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, una entitat de referència en el sector. 

RETROCÉS CATALÀ

Catalunya és “l'única comunitat que ha retrocedit en nombre de beneficiaris”, denuncia Ramírez. Hi ha 1.441 persones ateses menys que fa un any, xifra de la qual discrepa la Generalitat "quan una plaça queda lliure s'ocupa immediatament", assegura un portaveu d'Afers Socials. Per entendre la situació de Catalunya, el president de l'entitat posa un exemple: “Mor el malalt que ocupa un llit en un hospital i en comptes de posar-hi un altre pacient tanquen l'habitació amb pany i forrellat. Això és el que ha fet Catalunya amb les places dels 1.441 dependents morts”. Per això, Ramírez afirma que les comarques catalanes “no absorbiran mai les llista d'espera perquè en comptes d'ocupar les places que queden buides, les elimina”. Segons ell, aquest panorama significa que el sistema d'atenció a la dependència “està col·lapsat a Catalunya i no hi ha solució. La gent morirà a la llista d'espera", denuncia.

Només a l'espera de plaça en una residència pública o privada, a Catalunya hi ha 24.000 persones dependents, segons ha informat la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, divendres passat al Parlament. Les llistes d'espera de plaça residencial més elevades són a les comarques del Barcelonès (8.349) i el Vallès Occidental (1.995). La conselleria diu que desconeix el temps d'espera que hi ha a Catalunya. 

L'informe revela que ha augmentat en 89.000 el nombre de persones ateses en el conjunt de comunitats autònomes. "L'increment és clarament insuficient", apunta Ramírez, l'informe del qual està elaborat partir de dades del Ministeri de Sanitat i de les autonomies.

VACANTS EN CENTRES PRIVATS

Notícies relacionades

L'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), patronal que agrupa 443 empreses i entitats, estima que de les 57.000 places que hi ha en residències, únicament 5.000 pertanyen a centres públics, és a dir menys del 10%. La presidenta de l'entitat, Cinta Pascual, explica que mentre que hi ha llista d'espera per ocupar places públiques "hi ha 8.000 vacants en centres privats que s'ocuparien si l'Administració les subvencionés".   

A aquestes llistes d'espera s'hi ha arribat per diversos factors. Primer, a nivell estatal, per les retallades acumulades pel Govern del Partit Popular, xifrades en 3.000 milions des del 2012. En segon lloc, “per la paralització de l'Executiu de la Generalitat a causa de les convocatòries electorals”, explica l'associació. Segons Ramírez, el Govern central i el de la Generalitat “són insubmisos” en la protecció de les persones més vulnerables perquè incompleixen la llei de dependència. L'informe assenyala, a més, "les diferències interterritorials cada vegada més extremes en l'exercici dels drets i el model de finançament".