Un campament de jonquis al costat de la Ronda Litoral

El lector veterà veurà la foto i tornarà a la Barcelona preolímpica. Als anys de Can Tunis, de la droga pels carrers de Ciutat Vella; a les batudes a Sant Cosme (el Prat de Llobregat) o a Sant Roc (Badalona). Se'n recordarà de tot allò, però no és una imatge habitual perquè la capital catalana és avui pionera en el tractament de la drogoaddicció, amb els centres d'atenció i seguiment, o les sales de venipunció, les mal anomenades narcosales, que van començar a funcionar el 2005. Les instantànies, no obstant, no reflecteixen un fet anecdòtic. El que mostren, segons ha pogut acreditar EL PERIÓDICO, passa diàriament en un racó de ningú al costat de la Ronda Litoral, a la part posterior de l'Hospital del Mar, davant la Facultat de Medicina. Entre els cotxes, un petit corredor d'herba apareix diàriament ple de xeringues, ple dels estris que fan servir els jonquis per injectar-se substàncies, bàsicament heroïna. Vénen, es col·loquen i se'n van. Sempre a mitja tarda. Els experts, no obstant, coincideixen: els pitjors temps de la droga han quedat enrere. 

La pista neix dels reportatges que aquest diari va publicar fa dues setmanes sobre l'incivisme salvatge a la Vila Olímpica, sobre les fel·lacions al carrer, els excrements als intèrfons, el 'botellon'. Una conversa amb el personal de Parcs i Jardins va convidar a anar una mica més enllà, ja en terrenys de la Barceloneta. “Allà, en aquesta zona de ciment, sempre hi trobem condons. I més lluny hi ha xeringues; però allò no ho toquem”. Aquest ‘més lluny’ es troba a uns 200 metres, a l'epicentre del nus vial que genera la confluència d'una entrada i una sortida de la ronda marítima.

L'Ajuntament de Barcelona, després d'una àrdua comprovació, argumenta que la zona és competència del Consell Comarcal del Barcelonès. Un portaveu del consistori assegura que el personal municipal fa "actuacions puntuals", però un dels treballadors ho nega. "No ens juguem la vida, allà no hi anem, i a més som nou persones per a tot Ciutat Vella, és impossible que arribem a tot". I explica que dos companys seus "es van fer proves de sida durant dos anys". S'havien punxat accidentalment amb xeringues usades.

"COM SI FOSSIN COLOMS"

Amb la llei a la mà, aquests homes i dones drogoaddictes s'enfronten a penes d'entre 601 i 30.000 euros per consumir a la via pública. El vigilant de la Facultat de Medicina explica que van començar a anar al lloc “fa alguns mesos”, que a vegades s'hi presenta la Guàrdia Urbana i els fa marxar “com si fossin coloms”, però sense emportar-se'ls a comissaria. El racó fa pena, perquè a més de xeringues, pots d'aigua estèril per a injectables, gomes per lligar el braç i marcar la vena, recipients de metall per liquar la droga, també hi ha excrements humans i tota mena d'escombraries. I dos forats d'uns quatre metres de profunditat -hi passen un parell de canonades- per on hi cap una persona. No seria difícil que un addicte caigués al fons, també ple de porqueria. Es podria pensar que és un lloc apartat, allunyat de la civilització, però just al costat té una esplanada d'herba que bé podria servir per a un partit dominical de nens del barri. També una parella d'amants una mica beguts podrien tenir la temptació d'aprofitar la intimitat del lloc.

Felisa Pérez, presidenta de la Federació Catalana d'Ajuda al Drogodependent, insisteix a assenyalar el “benefici col·lectiu de salut pública que suposa intervenir en aquest tipus de població”. Admet que la ciutat pot estar “experimentant un cert repunt en el consum d'heroïna”, però concreta que es tracta de fenòmens cíclics. Joan Colom, subdirector general de Drogodependències del Departament de Salut, en canvi, assegura que la xifra es manté estable. En qualsevol cas, Pérez diu que no està sorpresa per la foto. Les dades ajuden a entendre-la: el 2014 es van recollir als carrers de Barcelona 20.123 xeringues, xifra inferior a la de l'any anterior (23.871) i molt per sota de la del 2013 (36.641). El nombre crida l'atenció. Però no tant si es té en compte que només a la Mina (Sant Adrià de Besòs) es retiren cada any prop de 34.000 agulles. 

L'ALCOHOL, AL CAPDAVANT

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, admet que sempre hi ha hagut gent punxant-se al carrer, però assenyala que avui són "molts menys que abans". L'estadística és definitiva: a finals dels 80, explica, morien cada mes a la capital catalana 60 persones per sobredosi. Avui no s'arriba a 60 a l'any. Teresa Brugal, responsable del servei de Prevenció i Atenció a les Dependències del consistori, reforça la tesi amb més números, els de l'evolució de persones que inicien un tractament. El consum d'heroïna, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha passat en 20 anys de 2.800 sol·licituds d'assistència a 800, mentre que la cocaïna ha passat d'una mica més de 400 a 800, i el cànnabis -la ciutat n'acaba de regular els fumadors-, de 200 a 400. La droga amb més nombre de persones en tractament, l'alcohol, es manté estable en uns 2.200 a l'any.

Pérez sosté que el drogoaddicte que es punxa al carrer "representa el perfil més marginal de la droga, un tipus de persones a qui no se'ls acudeix despenjar el telèfon per demanar ajuda". S'han de buscar estratègies d'acostament des de la seva realitat per poder ajudar-los". Des de la seva realitat significa des del seu punt de vista, des de la seva absoluta vulnerabilitat. En això, segons la presidenta de la Federació Catalana d'Ajuda al Drogodependent, "Barcelona és modèlica".