José Tolentino: "L'amistat és l'art de la pau, un imprescindible"

El poeta i prosista portuguès Eugénio de Andrade (1923-2005) es va declarar sempre agnòstic i anticlerical. Però al seu amic José Tolentino Mendonça (Madeira, 1965) li va confessar un dia: «Sóc anticlerical excepte quan estic amb tu». La poesia i la humanitat que desprèn la Bíblia van forjar la seva sòlida amistat. Convidat per l'Ateneu Universitari Sant Pacià, Tolentino va aterrar la setmana passada a Barcelona per parlar del concepte d'amistat, la poderosa eina relacional, amb un potencial humanitzador que, a jutjar per l'enfocament d'aquest sacerdot també poeta, supera fins i tot el de l'amor.

-¿Hi pot haver res superior a l'amor? No es pot absolutitzar, ja que en l'amor també hi ha respecte a l'altre i gratuïtat absoluta, però la tendència de l'amor és la del tot o res; és un desig de totalitat, de fusió, un desig il·limitat de conèixer l'altre, de saberho tot d'ell. En el discurs religiós ho hem basat tot en l'amor.

-¿I no hauria d'haver sigut així? Parlo de teologia de l'amistat perquè l'amistat és una entrada a aclarir la relació possible de Déu amb l'home i al revés.

-¿Què és el que aclareix l'amistat? L'amistat respecta el límit de l'altre. No ho he de saber tot d'ell, ni estar sempre present, la seva força continua malgrat la distància. En l'amistat no desitges ni canviar l'altre, ni la fusió amb ell. La teologia de l'amistat col·loca la qüestió de Déu en una realitat concreta, en la qual les nostres limitacions no són un impediment per a la fe sinó la condició normal. Déu no envaeix la història que nosaltres construïm, la respecta com a la nostra llibertat.

-Però el càstig, l'infern... tot això també ho ha postulat molt l'Església. D'aquí la importància de l'enfocament en l'amistat, que dóna serenitat i tranquil·litat. He vist molts creients angoixats pel pes de tanta culpa. Déu, al capdavall, continua desconegut, i nosaltres, vulnerables i imperfectes. Aquesta és la condició dels amics: l'amistat es dóna malgrat que es puguin mantenir misteris sobre l'altre, i de les limitacions i la vulnerabilitat pròpies. La teologia de l'amistat és un tema preciós que acompanya la història de la humanitat i d'Occident.

-Més enllà de les religions... ¿oi? Gràcies a Déu, l'experiència de la humanitat és l'experiència del codi humà. L'amistat ens auxilia i ens porta a aprendre dels nostres semblants i amb ells.

-¿Què aprenem amb l'amistat? L'amistat és una escola de silenci, ja que el silenci de l'amic no resulta incòmode; també és escola de confiança i obertura, i és escola de gratitud. Els amics ens ensenyen a agrair, fins i tot el que no rebem, per l'oportunitat que suposa per créixer i desenvolupar-se.

-¿A la família també funciona així? La família ha de ser un gran laboratori d'amistat i ha d'afavorir-ne la pràctica. Un amic és un germà que nosaltres elegim. Però si elegim els germans de sang com a amics, aquests seran doblement germans.

Notícies relacionades

Sandro Rosell i els seus amics especials de presó: dos funcionaris, dos exinterns i un capellà

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

-¿I en parella, quina funció hi té l'amistat? És una forma d'acceptació radical, una manera d'hospitalitat que no demana res però que té les portes obertes al que l'altre pot donar en aquell moment. A la parella, l'amistat és una escola de respecte i paciència, les seves línies essencials.

-Doncs s'haurien de ruixar d'amistat moltes llars i països sencers... L'amistat és l'art de la pau, un imprescindible en la qualitat de les relacions entre les nostres societats. I aquest art de l'amistat ha de ser portat al terreny polític, per escoltar-nos millor i practicar el perdó i la humilitat; i seria un gran remei per a la violència de gènere.