Jessica Arpin: "séver la òrep, ut euq amoidi xietam le olraP"

Anava per diplomàtica, perquè li agrada viatjar i parlar idiomes, però va acabar entregant-se al circ. Després de més de 600 actuacions en solitari en 24 països -des d'Austràlia fins a l'Àrtic-, la Jessica es va instal·lar fa dos anys a Barcelona. El desembre passat va debutar en l'espectacle Garbuix del Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular 9 Barris, on va sorprendre amb la seva elaborada tècnica de parlar i cantar al revés en diverses llengües.

Malabarista de paraules. Ha convertit la seva mania infantil de llegir al revés i la seva passió per les llengües en un espectacle.

-En l'estrena de Garbuix es va partir les dents davanteres fent una acrobàcia en bicicleta i va seguir actuant. Són coses que passen. Van haver de fer-me-les noves i per sort no es nota gens. Encara sort, perquè diuen que el somriure és una de les meves senyes d'identitat.

-A més d'acrobàcies en bici, fa piruetes amb les paraules. ¿Des de quan el llenguatge és una tècnica circense? He vist gent dient alguna paraula al revés, però no conec a ningú que pronunciï frases senceres i canti cançons, invertint també la melodia i el ritme.

-¿Podria improvisar una frase ara? I tant: «séver la òrep, ut euq amoidi xietam le olraP».

-Tradueixi, si és tan amable. «Parlo el mateix idioma que tu, però al revés». De nena tenia la mania de llegir al revés tot el que veia escrit, però no imaginava que aquella obsessió acabaria formant part d'un espectacle.

-Es va criar en un còctel de llengües. La meva mare és brasilera i el meu pare suís. Vaig néixer a Bahia [Brasil], després vam anar a viure a Nova Orleans [Estats Units] i més tard a Ginebra [Suïssa]. Allà vaig fer classes de teatre i circ al Théâtre-Cirqule i vaig començar la carrera de relacions diplomàtiques, però la vaig deixar per anar a l'Escola Nacional de Circ de Mont-real, al Quebec.

-Amb més de 600 representacions del seu espectacle de carrer Kalabazi, ha acabat viatjant més que un diplomàtic. La meva intenció és generar una verdadera trobada antropològica amb cada actuació, per això intento parlar sempre en la llengua del lloc. A Itàlia, on cada pocs quilòmetres canvia el dialecte, me n'anava a les places a aprendre amb els vellets, que són els que conserven la llengua pròpia. Després ells venien a veure'm i em corregien. Que una estrangera faci aquest pas crea un vincle emocional molt fort i a mi em manté estimulada intel·lectualment.

-¿En quantes llengües i dialectes ha representat el seu espectacle? A més de les sis llengües que domino, ho he fet en part en suec, serbocroat, txec, basc i lingala [llengua bantu de la República del Congo]; també en 23 dialectes com sard, sicilià, lígur, piemontès, llombard i abruç, entre d'altres. A més, parlo una mica d'inuktitut, el dialecte dels pobles inuit [esquimals] que habiten l'Àrtic oriental del Canadà.

Notícies relacionades

Incendi forestal a Girona: confinen els veïns de dos barris de la ciutat

Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears

-¿I com és això? Hi vaig anar amb un projecte de circ social de la companyia Art-cirq i l'experiència em va impactar. Vivíem al poble d'Igloo­lik [a més de 2.000 quilòmetres al nord de Mont-real], menjàvem beluga crua i no vèiem mai la línia de l'horitzó. Els inuit tenen un índex de suïcidis molt alt i un malestar cultural fruit del colonialisme. El circ els ofereix un espai per mostrar-se com són, els dóna confiança i els aplaudiments els tornen l'autoestima.

-Ara viu a Barcelona. ¿Per quan el seu espectacle en català? He estat entrant i sortint de la ciutat per actuar en altres països i encara no he pogut presentar el meu espectacle aquí. Però cada vegada em sento més a gust a Barcelona. Ja arribarà el moment.