Catalunya no separarà els alumnes de quart d'ESO segons les seves notes

Tots els estudiants de quart d’ESO catalans seguiran compartint les mateixes aules el pròxim curs 2016-2017, tant si tenen pensat estudiar batxillerat l’any següent com si prefereixen optar per la formació professional.

    Malgrat que la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) preveu que en aquest curs, l’últim de l’ensenyament obligatori, els alumnes siguin separats per nivells segons les seves qualificacions o les seves aspiracions formatives, la Conselleria d’Ensenyament ha decidit que l’any que ve a Catalunya tot seguirà igual que fins ara.

    Tampoc s’aplicarà, ara com ara, la complicada fórmula de doble titulació ideada per l’equip de l’anterior consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per aconseguir eludir la segregació d’alumnes de la LOMCE.

    Ensenyament ho justifica en el fet que, al no ser la revàlida de final de l’ESO del pròxim 2017 un examen amb efectes acadèmics (és a dir que, si finalment es fa, només tindrà caràcter de prova pilot), no val la pena dividir els estudiants en dos grups: els de l’itinerari d’ensenyances acadèmiques (dissenyat per als que aspiren a anar a la universitat) i els de les ensenyances aplicades (per als que es dirigeixin cap a la FP).

    Si hi ha revàlida el juny de l’any que ve, tots els alumnes catalans realitzaran la mateixa prova, sense distincions, perquè el resultat, en definitiva, no afectarà l’obtenció del títol d’ESO.

JUSTIFICAR LA SEGREGACIÓ / Amb la segregació o separació d’alumnes a quart d’ESO, el Ministeri d’Educació va mirar d’atendre les demandes d’alguns sectors –sobretot de col·lectius de docents–, que havien arribat a demanar que la secundària obligatòria es reduís a tres anys, en comptes dels quatre actuals.

    «Emparant-se en el discurs que els individus són diversos, en els supòsits no demostrats que a l’edat de 15 anys els interessos es diversifiquen i l’adolescent ja pot escollir el camí a seguir, es va voler justificar la necessitat de separar l’alumnat en itineraris», explica el professor de la Universitat de Barcelona, Francesc Imbernon, membre del Fòrum de Sevilla, un organisme format per pedagogs de tot Espanya, que demana des de fa anys una revisió a fons del sistema educatiu a través d’un pacte d’Estat d’ampli consens.

CLASSES DE LLESTOS I DE GANDULS / La mesura adoptada per la LOMCE, que suposa crear classes a les quals assistirien estudiants amb bon expedient i altres classes per a alumnes amb rendiments més baixos, ha sigut molt criticada per la gran majoria de la comunitat educativa, que considera que aquesta solució atempta contra el model d’escola inclusiva i resta oportunitats als alumnes amb pitjors resultats, a l’etiquetar-los amb tan sols 15 anys.

    «La majoria de països que mantenen els alumnes junts fins als 16 anys obtenen millors resultats que els que separen els estudiants a edats primerenques», al·lega Imbernon, que, amb tot, precisa que «establir itineraris no és en si una cosa negativa, ja que la varietat d’oferta és positiva». «Però cara», afegeix.

    El que l’inquieta, indica el catedràtic de Didàctica i Organització Educativa de la UB, és que «la segregació dels alumnes amb pitjors resultats es tradueix en un ensenyament de qualitat inferior per efecte d’una profecia, la que afirma que si han de fracassar, fracassen», lamenta. A més, Imbernon denuncia que sota la creació de dues vies «per on s’encarrila els alumnes dins de l’etapa obligatòria hi subjau la idea de dividir els estudiants per execir feines de desigual nivell i de desigual estatus social».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

EL FRONT AUTONÒMIC /La verdadera oposició a la LOMCE l’estan liderant, gairebé des del principi i malgrat els nous consensos parlamentaris, a les comunitats autònomes, que són les que, al tenir les competències educatives transferides, han de desplegar la llei. Així, per exemple, vuit autonomies (Navarra i les governades pel PSOE) ja han anunciat que no faran aquest maig la nova prova externa de sisè de primària que preveu la reforma de l’exministre Wert.

    Catalunya, on les famílies criden a boicotejar la prova, mantindrà el mateix test de competències bàsiques que ha fet els últims vuit anys. Això, mentre s’espera una resposta del Tribunal Constitucional al recurs presentat per la Generalitat contra el decret que regula aquesta prova de final de primària.