No és país per ser mare

Espanya ostenta un trist rècord. És el país del món on les dones tenen el seu primer fill més tard, als 30,5 anys de mitjana, cosa que deriva en una taxa d'infecunditat altíssima, la pitjor dels països més avançats, segons un estudi recent publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, titulat 'La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac !!!'. No es tracta d'una singularitat genètica ni cultural. Deriva, segons els experts, de tres factors clau: l'alta taxa de desocupació i precarietat que s'acarnissa especialment en les dones, la falta de suport públic a la maternitat i el fet que cuidar els fills segueixi recaient bàsicament en les dones. Un còctel explosiu en el qual la crisi i les retallades han incidit decisivament.

Es podria pensar que les parelles endarrereixen l'arribada de la paternitat per disfrutar més de l'etapa juvenil sense els lligams dels fills. Això és cert, però només en part. És un dels factors clau que expliquen que mares amb 20 o 25 anys siguin cada vegada més infreqüents, però en els embarassos molt més enllà dels 30 el que més pesa és la falta d'un marc laboral i familiar que eviti convertir la paternitat en una càrrega massa pesada.

És obvi que tampoc es tracta d'una decisió voluntària. “Les dones que no volen tenir fills i mantenen aquesta decisió al llarg de la seva vida fèrtil són una minoria, sempre inferior al 5%. De fet, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més distància entre el nombre de fills desitjats i el nombre tingut”, segons aquest estudi. La infertilitat primària, la que afecta les dones independentment de la seva edat, tampoc és un factor, ja que explica només el 2% de dones sense fills.

POSPOSAR LA DECISIÓ 

La clau resideix en “aquelles dones que poden i volen tenir fills i que estan en les edats socialment considerades per ser mares però que opten per posposar la decisió uns anys perquè no reuneixen les condicions familiars i/o materials òptimes per assumir els costos de la reproducció”, afirmen els autors. La decisió s'endarrereix cap a unes edats en què la fertilitat “entra en rendiments decreixents”, cosa que acaba “trucant els projectes reproductius” de moltes dones.

El resultat és que una bona part d'algunes generacions de dones acabessin renunciant a la maternitat. L'estudi calcula que el 29% de les nascudes en la segona part de la dècada dels 70 (entre 1975 i 1980) no hauran tingut fills quan compleixin 50 anys.

“La frustració dels projectes reproductius de les espanyoles i els espanyols, fins i tot l'assumpció de la infecunditat com a opció, no es pot entendre sense la falta de suport real a la conciliació de la vida familiar i laboral, sense un decidit suport a la promoció de joves i dones, i amb una política en general basada en l'extensió de la desregularització i la inseguretat. La desocupació, el treball precari, l'accés a la vivenda, la consolidació laboral, les llargues jornades, els baixos salaris i les escasses polítiques públiques no ajuden a la reproducció, ni les butxaques de la gent jove ni les polítiques de suport a la reproducció (per exemple, l'educació preescolar gratuïta). Si a tot això hi afegim que la major part del cost de la reproducció recau sobre les dones, la infecunditat està servida”. Aquesta és la conclusió final dels autors del treball, Albert Esteve, Daniel Devolder i Andreu Domingo, que mostren la seva perplexitat pel poc debat que genera el fet que “una de cada quatre dones no puguin complir les seves expectatives" de tenir fills per qüestions socials.

Notícies relacionades

¿Per què el Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març?

València instal·la semàfors amb forma de dona