El periodisme, afectat per acomiadaments, pèrdues i mentides

Tre dècades després, segueixen vigents les paraules pronunciades pel polític i diplomàtic català Federico Mayor, llavors president d’aquesta organització de les Nacions Unides: "No hi pot haver democràcia sense mitjans de comunicació lliures". No obstant, la professió passa un moment de turbulències marcat per la desinformació, un negoci en dificultats i la seva pèrdua de credibilitat. És en aquest escenari que les capçaleres tradicionals lluiten per sobreviure.

El 2023 va ser el pitjor any per a la indústria mediàtica des de la pandèmia. Entre gener i desembre, més de 20.000 periodistes van perdre els seus llocs de treball als EUA, una xifra només superada el 2020 després de la irrupció de la covid i amb la Gran Recessió del 2009, dos moments crítics de la història recent. Mitjans digitals punters com Vice Media o BuzzFeed News s’han vist obligats a abaixar la persiana arrasats per una onada d’acomiadaments que en els pròxims mesos pot anar a més. "Els EUA avancen el que passarà en altres països", adverteix Alfonso Bauluz, president de la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres.

Aquest tsunami de retallades és conseqüència directa d’un model de negoci amb unes costures cada cop més visibles. A principis dels 2000, la massificació d’internet va obligar els mitjans a adaptar-se a un format digital que prometia un abast més gran i segmentació de les audiències. No obstant, la visibilitat de les notícies va quedar supeditada a les empreses que controlaven el canal de difusió, Google i Facebook, que van aprofitar per obtenir un domini aclaparador del negoci de la publicitat digital. "El dia en què van contractar el primer optimitzador de cercadors (SEO), els mitjans van començar a treballar per a Google, en lloc d’escriure per al lector", analitza la periodista tecnològica Marta Peirano. "Van canviar audiència per trànsit, inflant artificialment les visites gràcies a la xarxa social".

Passar factura

Aquesta dependència continua passant factura a la indústria mediàtica. La despriorització de les notícies a les plataformes de Meta i el caos desencadenat a Twitter (o X) després de la compra d’Elon Musk s’està traduint en menys visites. A més, els usuaris joves acudeixen cada vegada més a altres espais digitals per informar-se, amb TikTok com el seu nou cercador. En països com Tailàndia, el Perú i Kenya, un 30% de la població ja consumeix notícies a través de l’aplicació xinesa en lloc de les pàgines web dels mitjans tradicionals. "El lector de quiosc ja no existeix i els periodistes no han sabut adaptar-se a aquest canal", apunta Bauluz.

Els mitjans experimenten amb noves fórmules de negoci. The New York Times ha apostat amb encert pels jocs, però el seu cas és únic. Afectats per la inestabilitat, grans grups mediàtics com AP, Axel Springer, Le Monde, Prisa Media i Financial Times han arribat a acords per cedir els seus continguts perquè OpenAI, l’empresa responsable de ChatGPT, entreni els mateixos programes d’intel·ligència artificial (IA) que podrien utilitzar-se per reemplaçar periodistes. Tot i així, fins i tot els milmilionaris que han invertit en el sector continuen perdent diners. El model sostenible continua sent una incògnita.

Crisi de confiança

El problema d’aquest model no és només econòmic. "No ha funcionat perquè no garanteix la supervivència dels mitjans, però és que, a més, ha afectat de ple la seva credibilitat", lamenta la periodista Carmela Ríos. Així, segons el Reuters Institute Digital News Report 2023, la confiança dels ciutadans a les notícies va caure dos punts el 2023 i es va situar en un 40%, si bé en països com els EUA, França, Itàlia o el Regne Unit se situa bastant per sota.

Notícies relacionades

Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

Les mamografies de prevenció del càncer s’avançaran als 45 anys

"Els consumidors en línia accedeixen a les notícies menys que en el passat i també hi estan menys interessats", diu l’informe. És també el cas d’Espanya, que a més ha vist com l’interès social per la informació s’ha desplomat un 34% des del 2015, un dels retrocessos més grans del món. Cansats de notícies negatives, fins a un 46% dels lectors volen un periodisme que explori solucions i no problemes.

Les turbulències als mitjans arriben en una conjuntura crucial. Més de la meitat de la població mundial participa enguany en un cicle històric d’eleccions que marcarà el rumb polític del planeta, amb cites en països tan influents com els EUA, l’Índia, Mèxic, Indonèsia o la UE. Aquesta combinació pot donar ales a tot tipus de mentides i una polarització social cada cop més marcada. Segons Bauluz, la falta d’inversió a diferenciar la veritat de la mentida és "el caldo de cultiu que beneficia els extremistes".