Josep i Ramon Rocaespana: "Li vam agradar a Mick Jagger i hi va haver misteri"

Els bessons Josep i Ramon Rocaespana van néixer fa 85 anys a Linyola (Pla d'Urgell) i la seva vida des d'aleshores ha sigut pur frenesí. «El Ramon és més cautelós, i jo, més atrevit», diu el Josep. Els seus trets agitanats van fer embogir la Sisena Flota -capellà inclòs-, van embruixar Mick Jagger i van atrapar una comtessa italiana. Sempre han estat junts, en el music hall, els negocis i la vida.

R.R.- De petits ja fèiem xous a les escales del col·legi.

J.R.- I un circ va intentar agafar-nos. Als 12 anys vam anar al Sant Crist de Balaguer i, enfilat l'un damunt de l'altre, li vam demanar de cor que ens fes artistes.

-El Sant Crist va complir. Els va fer artistes. 

J.R.Vam conèixer a Barcelona Gigí, una ballarina clàssica de 22 anys que tenia un estudi a Hannover. Es va enamorar del Ramon, vam arreglar els papers i una furgoneta ens va venir a buscar des de Berlín. A l'arribar a Alemanya, la policia ens va dir: «Si d'aquí nou mesos no debuteu, torneu cap a Espanya».

R.R. Vam treballar de jardiners, però l'empresari Hans Herbert Blatzheim, padrastre de Romy Schneider, es va enamorar del Josep i ens va contractar per a un famós cabaret.

J.R.Vam actuar molt despistats, però vam firmar un contracte per tres mesos. Des d'aleshores no vam parar. Vam estar 12 anys a Alemanya i 10 a Itàlia, dos al Lido de París, i vam actuar davant Farah Diba a l'Iran.

-¿Van tenir un afer amb Mick Jagger?

J.R. Mick ens va veure actuar a Alemanya i li vam agradar. Ens va comentar que aniria de lluna de mel a Venècia i nosaltres just actuàvem allà, a l'Antico Martini. Va venir cada nit a veure el nostre xou i sopàvem, per a irritació de Bianca. Ella sospitava alguna cosa...

-Li agradava vostè.

J.R. ¿Com ho sap?

-Ara ho acaba de confirmar.

R.R. ¡No se'n recorda!

J.R. Hi va haver misteri. També hi va haver una mica de misteri amb Elvis Presley, que va actuar a la base americana de Wiesbaden. Vam conèixer els millors... i tot acabava en sexe.

-¡Caram quin brio bessoner!

R.R. Amb Robert Mitchum sí que hi vam estar tots dos, l'un després de l'altre.

J.R. ¿I coneix l'actor Red Skelton, el d'Escola de sirenes? Doncs també. Ens volia portar a Amèrica.

-Molt entretinguts i molt allunyats del franquisme.

J.R. ¡Mai vam treballar a Espanya! Una comtessa ens va venir a veure a Saint-Vincent, a prop de Torí, ens va convidar a xampany i la seva dama de companyia em va xiuxiuejar: «Li agrades molt, ¿per què no t'hi cases?».

R.R Jo li vaig preguntar: «¿És rica?». I va contestar: «Uhhhh».

-¿Va contraure matrimoni, Josep?

J.R. Sí. Era una dona meravellosa. Sense arreglar, una velleta. Quan s'arreglava, Sofia Loren. A més, ens va acceptar a tots tres, al Ramon, a Gigí i a mi.

R.R. Jo m'havia casat amb Gigí.

J.R. Vaig estar amb la comtessa uns 10 anys. Em va comprar el Saint Germain de Prés, el bar del carrer d'Escudellers, per on van passar Gaultier i altres famosos. En els 90, després de 20 anys, el vam vendre. Ja érem grans.

-També es van estalviar les pulsions, ¿oi?

J.R. ¿Nosaltres? ¡Som les deesses del plaer! Sortim amb nois preciosos, de 23, 24, 25 anys. Això sí, només de nit. Em maquillo, m'arreglo i pensen que sóc jovenet.

-Impactant. ¿I com ho porten, això de viure dos, perdó, tres?

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

R.R. Divinament. Compartim en un dúplex, no ens privem de res, anem a missa. Quan un falti, els altres dos, pastilla i fora.

J.R. De moment, no ens fa mal res. Quan anem al programa de Toni Rovira ens sentim com si tinguéssim 20 anys. Ens hem de pessigar per creure'ns-ho.