Gent corrent
«Vaig vendre un clarinet d'Allen per comprar l'Enigma»
Aquest trombonista és un boig de la criptografia. Té la màquina amb què els nazis van fer trontollar els aliats.
«Vaig vendre un clarinet dAllen per comprar lEnigma»_MEDIA_1 /
Enigma és l'Stradivarius de les màquines criptogràfiques. La van utilitzar els nazis durant la segona guerra mundial i Alan Turing va desxifrarne els codis escurçant un parell d'anys la carnisseria. Bé, doncs de les 40.000 unitats que van circular, només n'hi ha 300 a tot el globus. Una la té Mick Jagger i una altra, Òscar Font (Barcelona, 1969), trombonista de La Locomotora Negra i fanàticdels codis i encriptacions.
Mans nazis han tocat aquesta Enigma... Exacte. A Espanya n'hi ha 30, però són el model comercial que Hitler va enviar a Franco. La meva és militar. Només n'hi ha una altra al Museu Militar de Toledo.
Li va costar una fortuna, és clar. El novembre passat se'n va vendre una en una subhasta de Bonhams per 238.962 euros.
La mateixa suma que un Bentley. No és el que jo n'he pagat, perquè la meva està reconstruïda. La va trobar un buscador de metalls alemany enterrada durant 70 anys. Un enginyer industrial de Manchester la va comprar a pes de ferralla, la va restaurar i va anunciar que es venia en un diari de Rossendale. La vaig recollir a mitjans de desembre.
¿Emocionant la recollida? Vostè dirà. Tota la vida havia buscat aquesta màquina. Vaig poder triar entre quatre. ¡Ningú veu quatre d'aquestes màquines juntes! L'enginyer en va regalar una a Bletchley Park, on Alan Turing va aconseguir desxifrar un model Enigma.
Total, que no vol dir quant en va pagar. Només li diré que per comprarla vaig haver de vendre quatre màquines. Una M209 original, dissenyada pel criptògraf suec Boris Hagelin, també utilitzada pels nazis. Una CX52, la típica de la guerra freda, trobada per un camioner a la selva de Colòmbia i que va pertànyer a Pablo Escobar. Una altra de semblant a la CX52, però de butxaca. I una New Enigma Machine, fabricada pels suïssos el 1945 que no va arribar a entrar a la guerra.
¡Quin mal desprendrese'n! També vaig vendre un clarinet que li vaig comprar a Woody Allen.
¿A Woody Allen, diu? Fa anys vaig anar a Nova York a comprar un clarinet sistema Albert, el que tocaven els músics de Nova Orleans. No em decidia entre un parell i em vaig plantar al Michael's Pub, on tocava Woody Allen, per consultarli. El vaig abordar i em va fer passar a una habitacioneta. Després ens vam escriure, vaig tocar amb ell a Nova York i, quan va venir a rodar Vicky, Cristina…, em va demanar que li busqués un lloc on tocar una vegada. Vaig aconseguir que li muntessin un escenari a l'Hotel Casa Fuster.
Quina història més curiosa. ¿I d'on li ve la passió criptogràfica? Devia tenir uns 12 anys quan el meu pare em va regalar el llibre Cómo hacer de espías, que parlava de codis i encriptacions. D'aquí, em vaig interessar pel vessant ocult dels missatges que enviaven els submarins alemanys durant la segona guerra mundial, els dels aliats, els de la guerra freda...
Ara carrega la seva Enigma i va transmetent aquest entusiasme a les escoles. Vaig descobrir que un profe de mates de Cambridge, James Grime, havia creat l'Enigma Project, xerrades i tallers amb una Enigma propietat del físic Simon Singh. Li vaig escriure i li vaig demanar si em permetia copiarlo. Fa tres anys em vaig llançar amb una xerrada sobre codis secrets i cada cop en faig més.
Notícies relacionades¿Als nanos els interessa l'assumpte? ¡I tant! Els explico que el joc del penjat és criptografia. Intuïtivament, fan una anàlisi de freqüència de l'aparició de les lletres. Veuen l'aplicació pràctica de les matemàtiques.
En deu saber un munt, de 'mates', ¿no? He estudiat els algoritmes criptogràfics i he llegit sobre aritmètica modular. A part de tot això, sóc un patata. Vaig repetir tres cursos per culpa de les matemàtiques.
