Els baby-boomers comparteixen oci amb els seus fills adolescents

El cas de la Rita no és un fet aïllat. Que pares i fills disfrutin de l’oci intergeneracional és cada vegada més freqüent en concerts, festes i fins i tot botellots. De fet, hi ha artistes que tenen un públic molt jove, com Aitana, Rosalía o Shakira, i en els seus concerts és habitual veure-hi famílies senceres. Alguns pares van per portar i acompanyar els seus fills adolescents o preadolescents, però també n’hi ha molts que disfruten tant com els nanos de l’experiència, ja que els gustos són compartits.

Per exemple, l’Adriana i el Juan, que viuen a Madrid, van portar les seves dues filles, de 10 i 14 anys, a finals de març a un concert organitzat per la Cadena 100. Per als quatre va ser una experiència "inoblidable". "Va ser al·lucinant poder veure les cares que posaven les nenes, estaven entusiasmades. Escoltem habitualment la ràdio a casa; de vegades ens agraden les mateixes cançons, i aquest va ser un moment únic. Ens agradaria continuar compartint espais d’oci amb elles quan siguin més grans, així que creiem que cal inculcar-ho des de ben petites", assegura l’Adriana.

Més enllà dels concerts, també és habitual veure pares i fills disfrutant junts de moments festius. Un exemple és el que passa cada 25 de desembre al ja conegut macro-botellot del carrer Mandri, a Barcelona. A aquesta trobada acudeix Amèrica Gámez (de 50 anys), mare de tres fills, dos d’ells de 19 i 23 anys. Des de fa tres anys assisteix juntament amb 14 matrimonis més, als quals va conèixer a l’escola dels seus fills. Els xavals també hi van. "És un win-win, els pares ens fiquem al bar i els nois són al carrer, però de vegades entren perquè els convidem a copes. Els fa gràcia veure’ns de festa, cantant i ballant, en un ambient festiu i sa. Som una generació que tenim més tolerància que els nostres fills beguin. Els convidem a canyes. S’ha trencat el tabú de veure els fills beure. Som més pròxims i menys formals que els nostres pares, i això es veu en el botellot", comenta.

Són tres exemples de com s’ha normalitzat el lleure intergeneracional i familiar. Els motius són variats i enfonsen les seves arrels en les profundes modificacions que ha experimentat la societat. D’entrada, al segle passat les principals motivacions de les famílies eren "treballar i estalviar", però avui dia "l’oci ocupa un lloc prioritari en el pressupost vital i econòmic de les famílies". "La seva menor mida, amb menys fills, facilita encara més que els adults puguin dedicar temps i diners a aquestes experiències", opina Eva Sanz, catedràtica i rectora de la Universitat de La Rioja, investigadora en temes de lleure i educació en el grup Desafío (sigles de Desenvolupament, Educació Social, Activitat Física i Lleure).

Connexió amb els fills

També s’ha produït un canvi en l’àmbit educatiu: "El model tradicional basat en l’autoritat i la distància generacional ha donat pas a vincles més pròxims i horitzontals", afegeix. En aquest context, l’oci s’ha convertit en "una porta per poder comunicar-nos més amb els nostres fills, sobretot quan arriba l’adolescència i es tornen més independents". "Si descobrim una activitat que agrada a les dues parts, és una manera de generar aquesta connexió, cosa que motiva els pares a passar més temps amb els fills", opina al seu torn Diana Al-Azem, professora, divulgadora i fundadora de la plataforma Adolescència Positiva.

També influeix que "els pares actuals pertanyen a una generació que va voler trencar amb els rols etaris tradicionals i viuen una adultesa que recupera algunes activitats juvenils, des de l’esport a la roba o a l’oci nocturn. Els adults volen tornar a la seva joventut i, sobretot quan tenen fills criats, els agrada tornar a sortir. Alhora, volen tenir una relació amb els seus fills d’igual a igual, i com que a casa no poden, busquen alternatives en el lleure", apunta Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra i expert en cultures juvenils.

Tornar a la joventut

Sanz afegeix que "molts adults no es veuen més grans i continuen disfrutant de les mateixes activitats que van arrelar quan eren joves". "No han abandonat aquesta part de si mateixos a l’arribar la paternitat. I un progenitor que valora la música, obre espontàniament aquesta porta als fills, de manera que el lleure es converteix en una eina poderosa per enfortir vincles afectius entre generacions. Des del punt de vista dels joves, el benefici principal és que tenen accés a una experiència emocionalment intensa amb la xarxa de seguretat que suposa anar acompanyat dels progenitors".

Notícies relacionades

ALDI impulsa el consum dels frescos a Espanya amb preus un 15% més baixos que la mitjana del sector

Enxampat in fraganti un pescador furtiu de sípies a Port Ginesta

Per això han proliferat nombrosos espais i activitats pensats per al lleure intergeneracional: des d’artistes que connecten igual amb joves i adults fins a festivals que han incorporat zones infantils, o fins i tot raves concebudes per al gaudi de tota la família.

No obstant, segons adverteix Al-Azem, si bé assistir amb els fills a festes nocturnes i concerts és beneficiós perquè "reforça el vincle i pot reconduir conductes de risc si els pares donen bon exemple, també pot ser contraproduent si el model és d’adults que beuen i fumen o s’igualen en excés amb els fills i perden l’autoritat". "L’ideal –afegeix– és l’equilibri, posar límits i ser la seva referència adulta".