«Cal més força mental que no pas física»

Molts assenyalen Guillem Comas (Terrassa, 1977), el cap de colla dels Minyons de Terrassa, com el principal artífex de la transformació que ha experimentat l'entitat egarenca. Després d'una etapa grisa, Comas, bomber de professió, es va fer càrrec dels Minyons a principis del 2014. En tot just dos anys, han fet cinc vegades el tres de deu amb folre i manilles, cosa que només s'havia aconseguit dues vegades fins al 2013, i ahir van completar el quatre de deu amb folre i manilles, un gegant que no s'havia fet mai.

-¡Quin final de temporada!

--Ha sigut increïble. Hem fet un nou pas en la història del món casteller, però crec que encara no som conscients del que hem fet. El quatre de deu és una animalada de castell, costa molt treballar-lo, però estava convençut que l'aconseguiríem.

-Aquest any han confirmat la bona línia que ja van apuntar al final del 2014. ¿Quin és el balanç?

-Ha sigut una temporada espectacular. Hem fet molt bons castells amb molt poques caigudes. El cinc de nou feia 12 anys que no el descarregàvem i l'hem fet sis vegades. També s'ha descarregat quatre tres de deu. Crec que la colla ha acabat l'any en una situació molt bona, tant tècnica com mental.

-Han dominat el quatre de deu i, més que mai, s'han apropiat del tres de deu.

-Assajar molt, aquest és el secret fonamental. Sembla que hem trobat l'encaix i la seguretat adequats. Evidentment, són castells que mai pots dir que tens dominats del tot perquè són complicadíssims.

-Els resultats de la colla han canviat de forma sorprenent en tot just dos anys. ¿Què ha fet?

-No hem fet res més que treballar. El que passa és que crec que també hem donat molta tranquil·litat i seguretat. Partíem d'un objectiu molt realista: assegurar els castells de nou i, a partir d'aquí, anar creixent. A part de la qualitat tècnica que ja tenien els Minyons, crec que també hem aconseguit que creguin en les seves possibilitats.

-Però el canvi ha sigut espectacular, sobretot pel domini que han demostrat amb el tres de deu.

-Es deu a una suma de coses, però la il·lusió dels castellersha sigut el més important. Després han sigut petites decisions com la de treballar amb seguretat en els assajos, realitzar proves creïbles i que tots se sentissin còmodes. En definitiva, fer un pas i després el següent perquè la qualitat ja la teníem. La veritat és que no crec que hàgim fet res d'extraordinari.

-¿Quin és el secret per dominar els castells de deu pisos?

-Si hi hagués un secret n'hauríem fet mil. No hi ha cap solució màgica, és una suma de coses. Cal treballar bé, tenir gent amb experiència i una canalla ràpida i valenta. No crec que existeixi un secret, un botó que es pugui prémer i ja està. I si n'hi hagués un, ningú te'l diria.

Notícies relacionades

El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)

"No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona

-Diuen de vostè que és un gran motivador. ¿Tan mental és l'activitat?

-Sí. Hi ha qui parla d'un 50% físic i un altre 50% mental, però jo crec que fins i tot és una mica més mental que no pas físic. Evidentment, com en tot, si no hi ha una preparació i un intens treball tècnic no es pot fer res. A partir d'aquí el treball mental et donarà el plus necessari, sobretot si es tracta de grans castells.