Aliança universitària per millorar la formació de profes d'institut

Si fins ara gairebé totes les mirades estaven posades en la reforma dels estudis universitaris de Magisteri, les avaluacions de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) han desviat el focus sobre el conegut com a màster de secundària, el curs d'un any que han de superar tots els graduats superiors que aspiren a convertir-se en professors d'institut. Aquesta formació és millorable, segons l'AQU, a les universitats més grans -la de Barcelona (UB) i l'Autònoma (UAB)-,­ així com a la de Lleida (UdL). «Són uns estudis que estan per sota de la mitjana catalana», lamentava Martí Casa­desús, director de l'agència, en una jornada organitzada per aquest organisme la setmana passada a Barcelona per debatre sobre el perfil que hauria de tenir un docent.

La formació dels professors d'ESO, batxillerat i formació professional segueix sent una assignatura pendent, tot i que no fa tants anys que l'antic curs d'aptitud professional (CAP), de només tres mesos de durada, es va convertir en tot un màster. És veritat que «s'han rea­litzat avanços importants però hi segueix havent algunes resistències al canvi. Massa vegades es depèn de la voluntat i l'habilitat del professor universitari», constatava, en aquella mateixa jornada, Miquel Martínez, coordinador del programa MIF de millora de la formació inicial dels mestres.

Conscients de la necessitat de millora, les universitats de la Barcelona metropolitana -les ja citades UB i UAB, Pompeu Fabra (UPF), Politècnica (UPC) i Oberta de Catalunya (UOC)- treballen des de fa un temps per poder oferir el curs 2016-2017 tres màsters interuniversitaris, que permetin, entre altres coses, «coordinar programes, racionalitzar esforços i assegurar la qualitat» de la formació, explica Gaspar Rosselló, vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la UB.

Les tres especialitats que s'impartiran en aquests estudis són la de Geografia i Història, la de Biologia i Geologia i la de Física i Química, «i en el seu disseny ja treballen diferents equips d'experts», afegeix Juan Jesús Donaire, vicerector de Professorat i Política Acadèmica de la UAB. Aquestes tres titulacions se sumaran a la de Matemàtiques, que ja estan impartint a mitges UAB i UPC. La intenció, detalla Donaire, és que s'ofereixin 80 places en cada un dels tres màsters. «Els alumnes es dividiran en dos grups de 40 persones, aproximadament, i en un d'ells hi haurà una part semipresencial o a distància, que cobrirà la UOC i que s'ha pensat per a persones que treballen», precisa.

REFLEXIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ / «Algunes de les millores que proposa l'AQU, especialment les que fan referència a la coordinació de programes i a les ofertes de pràctiques, s'introduiran en aquests nous màsters interuniversitaris», aclareix Rosselló. Però mentrestant, coincideixen els dos vicerectors, potser les administracions haurien de «fer una reflexió sobre què espera d'aquesta titulació», que en les ­dues universitats pateix un greu problema de massificació.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

«Per dimensionar correctament aquests estudis i no causar més frustració en les expectatives dels alumnes, abans hauríem de tenir certa estabilitat de matrícula», protesta Donaire, que recorda que en el cas d'aquest màster és la Generalitat la que gestiona l'admissió d'alumnes, que després han d'assumir les universitats. «Sabem que s'ha de millorar i ja ens estem posant mans a l'obra, però no tota la responsabilitat és de les universitats», subratlla Rosselló.

Les universitats haurien d'introduir més canvis, sí, però els estudiants haurien de saber també què significa aquest màster. «A vegades, et trobes amb companys de classe que són al curs pel mer fet de ser-hi, han vingut sense tenir una vocació clara, només perquè tenir aquest títol, que és obligatori per fer classes a secundària, els obre una oportunitat laboral més», criticaven dimarts passat un grup d'estudiants del màster de secundària en Ciències Socials de la UAB. «Aquí hi arriba gent que ha estat treballant amb nens, des del sector de l'oci educatiu, per exemple, i gent a la qual la docència no els importa absolutament gens», deia una de les alumnes, molt crítica  amb el procés d'accés que s'aplica actualment en el màster.