Pau Ramon: «Es pot controlar la gent sense haver-la d'atonyinar»

-El meu pare va ser el meu primer professor. Vivíem en una casa al carrer de Còrsega i al menjador hi havia una alfombra molt gruixuda en què practicava amb ell de petit. Als 12 anys em vaig apuntar a un gimnàs del barri per aprendre judo i defensa personal, i a partir de llavors vaig anar cremant etapes, vaig canviar diverses vegades de gimnàs, de professor, obrint-me camí. La veritat és que feia judo perquè era el que hi havia, però jo buscava una altra cosa.

-El tanbo jutsu.

-No exactament. Primer va ser el taijutsu, que va arribar als anys 70 a Barcelona. La porta que jo estava buscant.

-¿Com arriba una cosa així a una ciutat?

-Aquí va arribar de la mà del mestre francès Roland Hernáez, que va ser el que va crear el mètode per ensenyar-lo a Europa, perquè els europeus l'entenguessin. El meu pare va entrar en contacte amb ell durant el primer curs que va dictar a Barcelona i va muntar un gimnàs de taijutsu, un dels primers de la ciutat.

-¿Com defineix el taijutsu?

-Jo subscric la definició del mestre Hernáez: el mètode superior de defensa personal. És un mètode que obté la màxima eficàcia del mínim esforç i que s'adapta a la persona, no com altres mètodes, en què la persona ha d'adaptar-se al mètode.

-Expliqui'm una cosa: ¿per què era la porta que estava buscant?

-Bàsicament, perquè és totalment una tècnica de defensa personal. No un esport.

-¿I per què té valor això?

-Perquè no es tracta de competir amb ningú, com en l'esport, només amb un mateix, i això t'ajuda a ser millor persona. Ben fet, és un mètode de creixement personal. A més, com que només vull guanyar-me a mi mateix, mai té final. Sempre ho puc fer millor que ahir.

-¿I el tanbo jutsu?

-Vaig entrar en contacte amb el tanbo el 1985, en un viatge que vaig fer al Japó, precisament amb el mestre Hernáez.

-¿Ha anat molt al Japó?

-Hi he anat 11 vegades, sí. En aquella ocasió vaig tenir la gran sort de conèixer el mestre Kai Kuniyuki, i vaig quedar fascinat amb la seva tècnica.

-¿Per què?

-Perquè penso que és el que li falta al taijutsu, perquè un tanbo és l'ús de qualsevol objecte quotidià per a la defensa personal, i això és molt bo: un paraigua, una ampolla de Coca-Cola, una carpeta, un diari enrotllat, una guia de telèfon.

-Tanbo significa arma, ¿oi?

-I jutsu, tècnica. El tanbo és un bastó.

-I si el que un fa servir és una porra li va molt bé, és clar. Parlem dels seus cursos a policies. Parlem de la seva escola.

-És la mateixa escola del meu pare. Shintaikan Dojo, es diu. Des de fa 25 anys funciona a l'Ateneu de Sant Andreu.

-¿I la policia?

-El que és beneficiós del tanbo per a la policia és que no aprenen a pegar, sinó que aprenen tècniques de control. O sigui: que es pot controlar les persones sense atonyinar-les.

-¿Van a l'escola a títol individual o li truquen dels cossos per dictar cursos?

-Totes dues coses. Un cop vaig fer un curs a la Policia Militar, i a l'escola hi van policies locals, nacionals, mossos, guàrdies urbans…

-Tinc entès que va ser vostè qui va introduir el tanbo a Europa.

-No, jo sol no ho podia fer; però hi vaig participar, vaig moure coses. De fet, aquest dissabte tindrà lloc el Primer Congrés Internacional de Tanbo Jutsu, per celebrar els 30 anys que es va introduir a Europa.

Notícies relacionades

El Govern ampliarà la bonificació dels bitllets de trens regionals al 60% a partir de l'1 de juliol

Una persecució policial des de França fins a Salt acaba amb dos detinguts

-Si jo sabés tanbo, ¿podria defensar-me amb una ampolla de Fanta?

-¡I tant!.