La pobresa no és inevitable

Les entitats socials catalanes defensen un dels eixos del seu discurs: la pobresa no és un mal inevitable. Té causes i es pot eradicar. Quan falten poques setmanes perquè es formi un nou Govern a Catalunya, EL PERIÓDICO pregunta a set experts quines mesures prendrien d'entrada, mesures que portin resultats, que apuntin a un canvi de paradigma. Que laminin la pobresa. Ofereixen diverses respostes, i aposten per elements concrets. El denominador comú és la inclinació clara per una única prestació que agrupi les existents, una ajuda que asseguri el mínim necessari per viure.

La presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social, Teresa Crespo, té clar què s'ha de fer: «Ja hem escoltat massa vegades que no hi ha diners. Garantir uns mínims a la població és prioritari. Això es pot fer transformant el sistema impositiu i controlant la fiscalitat i l'economia submergida». Crespo no eludeix terreny pantanós: «No accepto que parlin d'independència sense uns mínims per a tothom. Potser les ambaixades no són necessàries, i s'han d'abaixar sous, no tots els polítics ho han fet. Potser és la xocolata del lloro, però anem sumant».

FISCALITAT / La fiscalitat és el camp que tria per a la seva proposta Patricia Cantarell, integrant de Lafede.cat, col·lectiu per la justícia global que agrupa 114 entitats. «Tots aquests anys hem escoltat el discurs que no tenim diners. Una mesura concreta que demanem al Govern és augmentar la capacitat recaptatòria en successions i donacions. A més a més, cada any a Espanya Hisenda deixa d'ingressar 60.000 milions d'euros, i el 72% d'aquesta xifra, 43.000 milions, són recursos perduts per evasió fiscal». Cantarell reclama una llei que impedeixi la contractació pública d'empreses amb seu en paradisos fiscals.

El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, proposa iniciatives en ocupació, vivenda i benestar. En ocupació, advoca per apujar el salari mínim i fugir de reformes que estimulin la precarietat. En el terreny de la vivenda, aposta per incrementar l'oferta de lloguer assequible, més que social, és a dir, pensant també en persones que treballen però que amb prou feines poden tirar endavant. A Catalunya, recorda, hi ha 50.000 pisos buits en mans de bancs: «Els bancs prefereixen tenir el pis buit que cedir-lo per a lloguer social. S'ha de fer pressió. Els governs poden pressionar». En benestar, Illa, defensa una renda de mínims, es digui garantida, mínima o com sigui.

EDUCACIÓ / La directora del Casal dels Infants del Raval, Rosa Balaguer, escull l'educació. Una mesura clara i directa: «Hem de recuperar la inversió en educació. S'ha de garantir l'accés a l'escola de manera gratuïta i fer una sola xarxa pública per evitar la segregació escolar. Que a l'escola hi hagi la mateixa diversitat que en la societat, i tot cobert per fons públics». Balaguer també reclama inversió en educació fora de l'escola: «Casals, centres oberts, activitats esportives. Els nens amb més problemes no tenen accés a totes aquestes activitats».

La presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Núria Carrera, cita dos fronts apel·lant amb què que els treballadors socials topen cada dia al carrer: el de la vivenda i el del dia a dia. «Els treballadors socials demanem una prestació que cobreixi els mínims necessaris, entre ells l'accés a una vivenda digna». Cosa, diu, que es pot posar en pràctica immediatament.

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

Albert Sales, politòleg i sociòleg, i també assessor de l'Ajuntament de Barcelona, aposta sense dubtar-ho per una nova prestació: «Com a mínim compactaria les ajudes petites existents actualment; n'hi ha moltes de quantia ridícula que carreguen els serveis socials i obliguen les persones a peregrinar. Facilitaria l'accés a les prestacions. S'ha d'evitar que s'hagin de demanar ajudes finalistes per a necessitats bàsiques». Sales considera que també s'ha d'acabar la desconfiança en qui es beneficia d'aquestes ajudes. Es fiscalitza el pobre però no pas el ric, afirma. En vivenda, advoca per oferir allotjaments estables més que no pas temporals a les persones que en necessitin: «Un enfocament dirigit més a crear una llar que només a un sostre comporta més autonomia personal», sosté.

ELS REFUGIATS / Francesc Mateu, director d'Intermón-Oxfam a Catalu-nya, escull una proposta una mica diferent, que entronca amb la idea que tot està relacionat i que cooperar amb els altres contribueix a millorar la situació també a casa teva: «Si hagués d'apostar per una cosa concreta, apostaria per la crisi dels refugiats. Si tractem bé aquesta crisi haurem fet un gran pas, un pas impressionant endavant. Internament, tindria un reflex. Hauríem d'abordar la pobresa com a problema global. Per exemple: com es poden generar estratègies per tenir una societat diferent», proclama.