Inés Losada: «Demi Lovato m'ha ensenyat el camí»

Un apunt per a profans: Demi Lovato és una exestrella Disney que es va trencar per la pressió de la indústria i, ja rehabilitada, mostra una saludable figura a la portada de Vanity Fair i divendres treu disc, Confident. En tots els seus alts i baixos, des del 2007, l'ha defensat Inés Losada (Gijón, 1993), la impenitent presidenta del seu club de fans a Espanya. A punt de llicenciar-se en Periodisme, diu que ha sigut la seva font d'inspiració.

-És la lovatica major del regne.

-La meva vida no és Demi Lovato, però Demi Lovato forma part de la meva vida.

-Anem al principi.

-Quan tenia 14 anys es va estrenar Camp Rock,

la pel·lícula de Disney coprotagonitzada per els Jonas Brothers i Demi Lovato. Al veure-la, vaig pensar: «Vull ser com ella». Era innocent i alhora rockera. Vaig intuir que el seu talent es desplegaria. A través del Messenger vaig conèixer dues fans més, de València i Madrid, i vam crear el fòrum Demi Lovato Spain. Poc després, sense saber res d'entorn web ni de disseny, vam muntar una pàgina molt bàsica per donar-la a conèixer més.

-¡Quin ímpetu als 14 anys!

-Gràcies a ella. El 2008, Demi va fer gira amb els Jonas Brothers i la discogràfica Universal ens va proposar avançar-nos informació perquè la difonguéssim. Seríem la web oficial i, com a recompensa, quan vingués a Madrid tindríem una trobada amb ella. Però la meva mare no m'hi va deixar anar...

-Un gran disgust, és clar.

-Sóc de les que pensen que tot passa per alguna cosa. Conèixer-la llavors no hauria adquirit el sentit que va tenir més tard.

-Expliqui, expliqui.

-L'abril del 2013, un locutor amic d'Europa FM va aconseguir una entrevista telefònica amb ella i em va convidar a anar-hi. Quan vaig sentir el seu «hola», em vaig quedar muda. Vaig començar a plorar. Vaig acabar dient-li: «No m'equivocava quan el 2007 vaig veure una persona que em sorprendria. Gràcies per ser un gran model per seguir». I al maig vaig acompanyar una amiga a un concert privat a Londres que havia guanyat en un concurs. Ho vaig viure com un somni. Li vaig sentir cantar Heart attack a primera fila i vaig entrar en xoc.

-Lovato ha caigut en gairebé tot, ¿i diu que és un «gran model per seguir»?

-Després de pegar a una ballarina de la gira i caure en el silenci, a finals del 2010 va entrar a rehabilitació. Després declararia que havia patit bulímia i anorèxia i que, ja en tractament, li van diagnosticar bipolaritat. Va dir que, a part d'autolesionar-se, «no podia estar mitja hora sense cocaïna».

-¿On és l'exemplaritat?

-La lectura va ser: «És una persona com tu». Vaig créixer amb ella, i un cop superat el sotrac, vaig acabar sentint d'ella el missatge que sempre vaig voler sentir: «Estima't». Positiu, molt diferent del «fumo marihuana i molo més que abans» de Miley Cyrus.

-¿Vostè també ha tingut turbulències?

-He tingut una percepció negativa del meu cos, sí. Ella m'ha ensenyat el camí: la felicitat és acceptar-te tal com ets.

-Doncs, per promocionar el nou disc, ensenya el cul com Kim Kardashian.

-Hauria preferit que el missatge fos «em drogava i autolesionava, però ara estic sana». Però sé que no és culpa d'ella.

Notícies relacionades

Maria Giralt i Joan Casas Martí: "Hi ha drets que han vingut per quedar-se, i punt"

El matrimoni LGTBI fa 20 anys amb rècord de bodes i suport massiu

-Ja la veig tancant el club de fans.

-No el tancaria per això, sinó per la injustícia que ha comès la indústria amb ella. ¿Per què segueix sense venir a Espanya quan hi té el club de fans més gran d'Europa? L'última és la cancel·lació del concert fixat a Madrid divendres perquè coincidia amb el llançament... Jo no lluito per mi -tinc quasi 23 anys-, sinó per les nenes de 15 i 16 que senten el que vaig sentir jo. Des del meu canal a Youtube Un café con Inés -1.300 subscriptors- voldria ser una veu positiva per a elles.