Algú les va incitar a provar-ho

El debat sobre per què no hi ha més dones en tecnologia segueix molt viu i amb cada vegada més iniciatives per incentivar les nenes a seguir carreres relacionades amb l'enginyeria i la programació. Mentre que a Catalunya hi ha estímuls des de la iniciativa privada com els tallers de programació per a nenes de Falling in Code o mentories per a alumnes a la UPC, als EUA s'ho han pres molt més seriosament i des de la Casa Blanca promouen Hour of Code (l'hora del codi), un programa que permet rebre classes gratuïtes de programació per internet i al vídeo introductori hi apareix fins i tot Karlie Kloss, top model i ídol juvenil del moment, que s'ha matriculat a la universitat per estudiar programació i ha creat unes beques perquè 20 nenes aprenguin a programar.

També aquest estiu a Twitter i Instagram van córrer les iniciatives #Weareengineers (som enginyeres) i #Ilooklikeanengineer (semblo una enginyera) en què programadores i enginyeres de tot el món posaven la seva foto per trencar estereotips masclistes i donar visibilitat a la seva feina, després de la polèmica per un anunci en què buscaven programadors i hi sortia una noia, Isis Wenger, informàtica a San Francisco però que molta gent van criticar pensant que només era una model. Van aconseguir més de 75.000 tuits de 50 països.

«La bretxa digital és molt més gran del que sembla. Les estadístiques no reflecteixen la realitat, perquè les dones tecnòlogues amb prou feines tenen presència», opina Eva Cruells, investigadora social, cofundadora del col·lectiu Donestech i autora del documental Descifrando el código Lela, sobre com les dones adopten la tecnologia en la seva ­vida.

«Si les dones tenim referents pròxims que utilitzin la tecnologia, hi entrem fàcilment. Enginyeres i programadores recorden que sempre hi ha hagut algú en el seu entorn que les ha impulsat a fer anar màquines. Si no, hi ha un tall molt gran. Les dones fem servir la tecnologia en la infància, però després sembla que no hi ha referents i ho deixem. Per als nens, el procés és més continu. Se'ls compra la consola, l'ordinador... sembla part de la seva identitat tenir l'últim model tecnològic», assenyala.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

Una investigadora pionera en temes de gènere i tecnologia com Cecilia Castaño, professora de la Universitat Complutense de Madrid, parla de «la segona bretxa digital», que va més enllà de l'accés als dispositius i se centra en com s'usen. «Els homes saben fer més coses tecnològiques que les dones perquè hi dediquen més temps. Accedeixen a internet amb més freqüència i intensitat. Les dones, per la divisió sexual del treball, la cultura social i els valors, no fan el mateix. En l'esport passa igual. Els homes dediquen més hores a la setmana a fer esport que les dones, i no és un tema d'interès», ­afirma.

Castaño accepta que en certs ambients suposadament femenins hi ha una part de tecnofòbia, però ho atribueix a la por. «Hi ha gent que té por a la tecnologia, però això existeix en els dos sexes. Sí que és cert que les dones seguim acceptant l'estereotip que els homes són tecnològicament habilidosos i socialment maldestres, i les dones, al revés. Tots tendim a comportar-nos com s'espera de nosaltres. Però ja hi ha joguines que promouen entre les nenes ser científiques en lloc de princeses. S'han de fer esforços en aquesta direcció».