L'escola inclusiva flaqueja a secundària per falta de pautes

«No sé si ell ja veu que és diferent, però m'agrada que convisqui amb nens que no tenen síndrome de Down com ell, i també amb d'altres que sí que en tenen... Crec que l'ajuda molt, però ell també ensenya coses als altres». Qui parla és Cinta Carbó i el seu fill, Josep, de 7 anys, va començar dilluns passat segon de primària. El nen ha tingut, des que va començar a l'escola, el suport d'una vetlladora, que l'ha acompanyat sempre, de més a menys dedicació a mesura que passen els anys. Carbó es mostra tranquil·la davant del que pugui passar quan el Josep arribi a secundària, tot i que això ara està significant, en molts casos, l'expulsió dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) del sistema ordinari i la derivació d'aquests adolescents a centres d'educació especial. «Confio que milloraran les coses, ja que cada vegada hi ha més conscienciació, i espero que quan el meu fill arribi a aquesta edat, ja haurà passat la crisi i les retallades», defensa.

L'optimisme d'aquesta mare de Tortosa serveix per contrarestar la desconfiança que, malgrat tot, tenen altres progenitors, normalment pares de nois més grans que el Josep. «L'escola inclusiva, la que integra nens amb necessitats especials en centres convencionals, funciona raonablement a primària, però quan el menor arriba a secundària, passa a dependre de la voluntat dels professors», denuncia Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma Ciutadana per l'Escola Inclusiva. La diferència que hi ha entre una etapa i l'altra possiblement es corregiria «amb un decret que regulés l'atenció educativa d'aquests nois», clama Santiveri.

Aquest decret, que el Parlament va ordenar a la Conselleria d'Ensenyament tenir-lo a punt per al 2014, encara està en fase de tràmit, segons va reconèixer la consellera Irene Rigau a principis de setembre, durant l'acte de presentació del curs 2015-2016. «Difícilment entrarà en vigor aquest curs, perquè, segons sabem, encara no ha arribat al Consell Escolar de Catalunya», indica la portaveu de la plataforma de l'escola inclusiva.

I mentre persisteix la sensació d'haver entrat en un punt mort, segueixen els problemes. «No s'avança prou, no hi ha consignes clares per als inspectors i per als equips d'assessorament psicopedagògic (EAP), falta formació del professorat», diu Víctor Saura, pare d'un nen amb síndrome de Down, que va a classe en un institut ordinari de Barcelona. «També és cert -matisa- que quan s'ha plantejat a l'Administració un cas concret, habitualment s'ha atès». Això, malgrat la «farragosa burocràcia educativa que ha de superar cada sol·licitud».

Notícies relacionades

Oberta fins al 21 de maig la convocatòria de 50 beques per preparar oposicions a judicatura, fiscalia i lletrats/ades de l’Administració de Justícia.

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

MÉS PROFESSIONALS / Una de les novetats amb què comença aquest curs a Catalunya beneficia, justament, l'escola inclusiva, a la qual s'incorporen 360 professionals (tècnics d'educació infantil, educadors i tècnics d'integració social) de reforç. Amb tot, els sindicats estan criticant la temporalitat del treball que faran aquestes persones, que només tenen contracte fins a l'1 de juliol, i la fundació Aspasim, una de les entitats que presta serveis en aquestes escoles, critica la falta d'informació que hi ha hagut en aquesta decisió. «És impossible saber quants menors amb necessitats educatives són escolaritzats en escoles ordinàries, perquè la Generalitat no facilita les dades», critica Carbonell. Algunes estimacions parlen de 18.000 escolars.

Encara que el contingut del decret que prepara Ensenyament («del qual hi ha hagut, pel que sabem, com a mínim 23 versions», assegura Santiveri) sembla satisfer a priori els afectats, «no acaba de convèncer perquè segueix contemplant l'existència de centres d'educació especial», critica la portaveu de la plataforma. «Nosaltres creiem que aquests col·legis haurien de reconvertir-se i les seves plantilles i recursos haurien d'incorporar-se a l'escola ordinària», exigeix.