Educació permet desmassificar les aules en plena recta electoral

Electoralista, oportunista i, en el cas de Catalunya, d'escàs impacte. Són alguns dels qualificatius amb què es van despatxar ahir la comunitat educativa i la Conselleria d'Ensenyament, després de saber, per boca del secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, que el curs que ve es rebaixarà el 20% el nombre d'alumnes per aula a les escoles i instituts espanyols. La mesura, presentada a bombo i platerets al Congrés, com una de les principals novetats dels pressupostos del Ministeri d'Educació per al 2016, no fa més que restablir la situació anterior a l'abril del 2012, quan el llavors titular del departament, José Ignacio Wert, va aprovar el seu polèmic decret de retallades educatives i va autoritzar l'increment de les ràtios escolars.

Malgrat aquest canvi, i això no ho va esmentar ahir el secretari d'Estat, la resta de mesures d'estalvi incloses al decret Wert encara es mantenen en vigor.

LA RÀTIO

Ensenyament diu que gairebé no s'ha aplicat

A Catalunya, van assegurar ahir fonts del Departament d'Ensenyament, l'autorització d'augmentar fins al 20% el nombre d'alumnes per aula gairebé no ha arribat a aplicar-se, tot i que tant la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPAC) com els principals sindicats de professors han reclamat repetidament a la consellera Irene Rigau que rebaixés les ràtios.

Segons les dades facilitades per la mateixa consellera a principis del curs passat (i repetits ahir per una portaveu del seu departament), «només un 0,2% dels alumnes catalans de P-3 han anat a classes de 28 o més nens, mentre que en primària la taxa ha sigut del 0,4%». La ràtio fixada per la llei orgànica d'educació (LOE) per a aquestes etapes és de 25 alumnes per aula, encara que es preveu un augment de fins al 10%, si cal. Una mica més altes van ser l'any passat les ràtios a l'ESO, amb l'1,1% de classes integrades per 34 alumnes o més, quan el percentatge previst a la LOE és de 30.

LA JORNADA LECTIVA

25 hores setmanals dins de l'aula

Malgrat que el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques que dirigeix Cristóbal Montoro ha aixecat per al 2016 la restricció aplicada sobre  la taxa de reposició de funcionaris (la contractació de personal nou per cobrir jubilacions) i l'ha restituït en el 100%, la decisió d'ampliar la jornada lectiva dels docents, tal com va recollir el decret de retallades de Wert, es manté, de moment. Els professors d'infantil i primària hauran de dedicar un mínim de 25 hores setmanals a impartir classes, mentre que els de secundària hi invertiran almenys 20 hores de la seva jornada laboral.

LES TAXES UNIVERSITÀRIES

Una pujada del 67% a costa dels alumnes

Notícies relacionades

Les llars gasten 330 euros l’any en menjar que va a la brossa

Els metges volen impulsar el diagnòstic del càncer de pulmó

També continua vigent la pujada de taxes universitàries autoritzada en el  mateix decret ministerial, publicat al BOE del 21 d'abril del 2012,  en què es permet que les comunitats autònomes elevin els preus públics que paguen els estudiants de manera que aquests cobreixin entre el 15% i el 25% dels costos acadèmics. A Catalunya, la Generalitat va optar pel màxim previst pel ministeri, decisió que va comportar un increment del 67% del preu de les matrícules universitàries.

Si bé la secretaria d'Universitats ha tractat de mitigar l'impacte de la mesura amb la creació d'un sistema de beques que redistribueix els diners recaptats en funció de la renda familiar dels alumnes, les universitats han detectat un descens significatiu en el nombre de crèdits matriculats. Algunes han hagut de posar en marxa nous sistemes de pagament fraccionat i els programes d'ajudes propis per evitar la morositat estudiantil.