Recerca mèdica
La telemedicina redueix un 54% la mort per insuficiència cardíaca
L’Hospital de Bellvitge lidera un assaig pioner que demostra que el seguiment d’aquests pacients des de casa a través d’una aplicació mòbil és clau per detectar els primers senyals d’alarma.
«La solució digital és la més idònia per a aquests malalts», diu el metge Sergi Yun
La telemedicina redueix un 54% la mortalitat dels pacients amb insuficiència cardíaca, una de les malalties cròniques més prevalents, i fins a un 70% els episodis de descompensació. El cor de la persona que pateix aquesta afecció no bomba sang rica en oxigen a la resta del cos de manera eficient. "Com totes les patologies cròniques, la insuficiència cardíaca cursa brots, les anomenades descompensacions, que es produeixen sobretot per retenció de líquids, que, al seu torn, causa ofecs. Això acaba impactant en el sistema sanitari, perquè requereix hospitalitzacions", diu a aquest diari Sergi Yun, expert en e-Health, membre de la Unitat Multidisciplinària d’Insuficiència Cardíaca Comunitària (UMICO) i del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge. L’experiència mostra que, després d’un ingrés hospitalari per una descompensació, els pacients tenen risc de patir diversos esdeveniments en els sis mesos següents.
Un estudi pioner d’aquest hospital, junt amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Malalties Cardiovasculars (Cibercv), demostra que les eines de telemedicina poden transformar la gestió de la insuficiència cardíaca: la combinació del telemonitoratge i la teleintervenció redueix en un 54% la mortalitat cardiovascular i un 70% els episodis de descompensació en aquests pacients. Els resultats d’aquest assaig, anomenat Hermes (Heart failure events reduction with remote monitoring and e-Health support), que es va fer entre el 2018 i el 2022 en 506 pacients hospitalitzats per descompensació d’insuficiència cardíaca a 10 centres d’Espanya, s’acaben de publicar en la revista The Lancet Digital Health.
Aquest assaig va incloure la creació d’una app mòbil perquè els pacients poguessin enviar dades cada dia des de casa seva, cosa va permetre als metges rebre la informació en temps real i fer-los un seguiment, fet que va resultar ser clau. "Les hospitalitzacions resten qualitat de vida, empitjoren el pronòstic i tenen un cost sanitari. Tot i que en els últims anys es van crear les unitats especialitzades en insuficiència cardíaca, quedava una necessitat no coberta d’organitzar millor l’atenció dels pacients més vulnerables, que són els que surten d’una hospitalització", assenyala el doctor Yun. Així, Bellvitge es va proposar abordar aquesta realitat "mitjançant solucions digitals", això és, mitjançant l’ús d’aquesta app i de també videoconferències. "Volíem veure si això podia millorar els resultats de salut, en aquest cas, els esdeveniments clínics i la qualitat de vida", afegeix.
El problema d’aquest tipus de pacients crònics és que, quan es descompensen, "no hi ha cap altra manera d’actuar que no sigui ingressant-los amb un tractament endovenós mitjançant una hospitalització convencional". Així que els professionals van optar per "optimitzar tot l’engranatge de detecció precoç d’aquestes complicacions per poder ajustar-lo". A través de la teleintervenció (el control de pes diari, el control arterial i el control de símptomes mitjançant videoconferència), van veure que s’aconseguien "resultats molt importants" en descompensacions i morts.
"Vam aconseguir, a més, que el pacient tingués més control de la seva malaltia, més sensibilització sobre aquesta, més empoderament al conèixer com li passa i una sensació d’estar més cuidat. A la mínima alarma, s’activa tot", explica Yun. Segons ell, la tecnologia mòbil no s’havia provat mai en aquest segment de la població (pacients que van patir una descompensació). "Aquest és el primer estudi que monitoritza això i creiem que la solució digital és la més idònia per a aquests malalts".
Notícies relacionadesSímptomes lleus inadvertits
Com explica el cap de Cardiologia de Bellvitge, Josep Comin-Colet, abans que hi hagi descompensacions en els pacients amb insuficiència cardíaca crònica, es produeixen "petits canvis" en les seves condicions vitals i "símptomes lleus" que poden passar inadvertits. "Tenir un sistema que controli, per exemple, la pressió arterial, que capti aquests símptomes més precoços, permet als professionals avançar-se a les recaigudes", certifica. Comin-Colet assegura que les eines de salut digital, com la telemedicina, ajuden a millorar els resultats clínics no només en aquesta malaltia, sinó també en altres malalties cròniques com les respiratòries o la inflamació per dolor, si bé encara falta recerca al respecte.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Anàlisi L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau
- Polítiques públiques Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança
- Expedient obert Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme
- Gent gran sola La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»
- MOVIMENTS AL PP Feijóo reivindica Mazón com a víctima d’una «caça de bruixes» que li ha donat «una lliçó» a Sánchez i demana a Vox que «faciliti» el substitut
