Les llars gasten 330 euros l’any en menjar que va a la brossa

En un moment en què tan important és mitigar l’impacte ambiental de l’activitat humana –en què les taxes de pobresa continuen enquistades i, si bé la inflació sembla una mica més controlada, persisteix la preocupació pel pressupost de la cistella de la compra–, les llars catalanes estan gastant 330 euros l’any en aliments que no es consumeixen i que acaben a les escombraries, segons dades presentades ahir en la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya el 2024. L’estudi conclou que el malbaratament de menjar costa cada any als catalans un total de 902,85 milions d’euros.

Són aliments moltes vegades aprofitables, perfectament consumibles, però als quals en aquests moments no es dona una segona oportunitat, va lamentar el conseller d’Agricultura i Alimentació, Òscar Ordeig, en una visita al Banc dels Aliments de Catalunya, una de les entitats que, segons les lleis contra el malbaratament alimentari autonòmica i estatal, haurà de ser destinatària de part d’aquests sobrants. "Prevenir el malbaratament alimentari farà que siguem una societat més sostenible socialment, econòmicament i ambientalment, i, en aquest camí, la feina de la Fundació Banc dels Aliments és imprescindible", va destacar Ordeig, que va recordar que, quan es desplegui la nova legislació, les grans empreses i supermercats hauran de firmar convenis amb entitats del tercer sector per fer-los arribar productes frescos excedentaris.

Durant els processos de producció (tant al camp com en la indústria transformadora), de distribució i de comercialització de tots aquests aliments descartats es van emetre gasos amb efecte hivernacle equivalents a un total de 462,34 tones de CO2, assenyala l’estudi diagnòstic, que han elaborat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). És l’equivalent, va remarcar el conseller, a 21.700 viatges amb avió entre Barcelona i Brussel·les.

La dada de les emissions inclou no només el menjar que acaba a les escombraries, sinó també els aliments líquids i les begudes que es llencen per l’aigüera. D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; el 19,4%, d’aliments cuinats no aprofitats directament del plat, i el 10,3%, d’aliments cuinats malgastats després que s’hagin guardat uns dies a la nevera.

El sector productor

Notícies relacionades

La família d'un exalumne de Jesuïtes Casp ja mort denuncia després de veure 'La Fugida' que va patir abusos de Francesc Peris

L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

L’anàlisi, que avalua i quantifica l’impacte del malbaratament alimentari a les llars catalanes, serà complementada amb altres estudis en el sector productor (per saber quant es perd al camp, la granja i la pesca), la indústria alimentària, l’hostaleria i menjadors col·lectius i el comerç. Del resultat d’aquests estudis es podrà obtenir, per primer cop, la fotografia del malbaratament alimentari a Catalunya, primer pas per posar en marxa a continuació el reglament que permeti prevenir-lo i reduir-lo.

En un primer avanç de l’estudi de l’IRTA i el CREDA realitzat al febrer, Ordeig va avançar que actualment es malgasten de mitjana 21,56 quilos anuals per habitant a Catalunya. Amb aquest volum, va indicar llavors el conseller, es podrien alimentar 274.948 persones durant un any.