Markus Neumann: "Es recuperen les coses com es feien abans"

-Expliqui'm aquesta eufòria per la cervesa artesana o, com es diu ara, craft beer...

-Bé, es pot dir que sí que hi ha una eufòria per la cervesa artesana; a Catalunya, sobretot, hi ha un moviment molt important. Suposo que va lligat a l'eufòria pel moviment slow food o el quilòmetre 0. És a dir, recuperar les coses com es feien abans. Amb la cervesa, és el mateix. Només deu fer uns 50 o 60 anys que hi ha cervesa industrial. Les grans companyies van anar comprant les petites i el gust es va anar perdent. Ara hi ha una voluntat per recuperar sabors tradicionals

-¿Com arriba a la cervesa artesana?

-Com molta gent. Vaig començar el 2006 durant el meu temps lliure. Treballava en el món del teatre i, en el temps lliure, vaig començar a fer cervesa, com alguna cosa que m'ocupés el temps. Si li sóc sincer, li he d'explicar que estava buscant a internet com construir un forn tradicional a la terrassa i vaig acabar en una pàgina de productors xilens de cervesa artesana. D'allà vaig agafar una recepta i en aquests vuit anys he anat desenvolupant receptes pròpies.

-Fins llavors, ¿no havia tingut cap relació amb la cervesa?

-No, a part de beure'n molta de la industrial, que és la que hi havia. I mira que ara em costa moltíssim beure cervesa industrial.

-¿A què es dedicava abans?

-Vaig estudiar a l'ESCAC des del 1994 fins al 1998, i vaig sortir format com a director de fotografia. Durant uns quants anys vaig treballar en el món del cine, la publicitat…, tot en el món de l'audiovisual. D'aquí me'n vaig anar al món del teatre i vaig estar al Teatre Nacional de Catalunya del 2004 al 2014 com a il·luminador.

-I l'abril del 2014 munta un brewpub, La Sitgetana Craftbeer. Il·lustri'm.

-Vaig començar fent cervesa per a autoconsum, però des de fa un any vam obrir un bar que és, al mateix temps, on pensem i produïm la cervesa. Als matins faig la cervesa i a les tardes la servim.

-Això de brewpub, que es podria traduir com a microcerveseria, ve del Regne Unit.

-A Europa, és a Itàlia on més bé es fa una cervesa artesana, sense oblidar-nos de Bèlgica, que és una altra història. A nivell mundial, el number one ara són els Estats Units. El moviment que hi ha a Califòrnia al voltant de la cervesa artesanal és, en aquest moment i segons la meva opinió, un model a seguir.

-¿I parla en plural? 

-Jo sóc el que produeixo la cervesa, però el meu germà, l'Axel, que era comercial d'una gran empresa de cervesa, porta el bar. La meva dona, la Mercè, ha fet el disseny de l'espai i ha creat la imatge, i el Manel, un molt bon amic de Sitges que té diversos bars al poble, aporta l'experiència a hostaleria.

-Sitges és important en la seva nova etapa.

-A Sitges tot el que és del poble ens agrada. Tenim el millor carnaval, tenim el millor festival de cine. Ens agrada molt tot el que és nostre. No hi havia res de cervesa artesana i per això vam decidir donar un caràcter sitgetà a la cervesa. Per provar-la, has de venir a Sitges.

-O sigui, és cervesa artesana, retorn a casa, empresa familiar. És la filosofia slow en tots els sentits.

-Durant els primers mesos, ni m'ho creia.  Durant 10 anys, he baixat cada dia al Teatre Nacional. M'aixecava, agafava el cotxe, feia les costes del Garraf, perquè el peatge no hi ha qui el pugui pagar, estava vuit hores al teatre i  tornava a casa a les cinc de la tarda. Ara he hagut de fer-me el meu propi horari, treballo de les 8 del matí a les 2 del migdia, però poder anar a treballar en bicicleta m'ha canviat la vida.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

-I ha deixat el món del teatre, vaja.

-Bé, a Sitges hi ha uns quants teatres i m'encanta il·luminar concerts de jazz, de rock…, encara mantinc una mica el vincle de manera amateur, però professionalment només em dedico a la cervesa.