La ILP de la vivenda i la pobresa energètica, a tres setmanes d'aprovar-se

Una segona oportunitat per als sobreendeutats, reallotjament garantit per a qui no té una vivenda, accés dels més vulnerables als subministraments bàsics. La iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica ha superat aquest dijous el debat de la totalitat al Parlament i recorrerà ara un camí abreujat amb l'objectiu que la Cambra catalana l'aprovi al ple el 24 de juliol. La ILP ha sigut defensada per representants de les entitats que la postulen, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH),Plataforma d'Afectats per la Hipoteca  l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). 

Cap grup ha presentat esmenes a la totalitat, i per això no hi ha hagut votació. No obstant, el PPC no és favorable a la proposta. CiU, que la rebutjava temps enrere, sembla que s'ha acostat al text. En tot cas, ara es veurà com actuen els grups en els pròxims dies. El portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha advertit que les mesures fixades a la ILP són "de mínims" i que no poden ser mutilades en aquestes tres setmanes.

La representant de CiU, la diputada Meritxell Roigé, que ha començat repartint retrets a altres partits i governs, ha assegurat que el seu grup buscarà el pacte: "No bloquejarem figures que es proposen. Tenim voluntat d'acord".

El conseller de Territori, Santi Vila, ha xifrat l'aplicació de la nova norma en entre 400 i 800 milions d'euros anuals.

EL CONTINGUT

Notícies relacionades

Suspès cautelarment l’ascens de Sallent en els Mossos

Musk canvia les normes d’X per permetre el porno

La ILP proposa mesures de segona oportunitat per a qui tingui un deute inassumible, especialment si està relacionat amb la primera vivenda. Per això es preveu una via extrajudicial i una altra de judicial. La iniciativa també advoca perquè una persona que hagi entregat la seva casa en dació en pagament i no tingui on viure pugui disfrutar del lloguer forçós de la mateixa casa durant tres anys. En cas d'impagament del lloguer, els afectats es podran acollir al lloguer forçós per un mínim de tres anys si el pis és propietat de persones jurídiques. Si la propietat recau en persones físiques, hauran de rebre ajudes públiques per evitar el seu desallotjament. En general, l'administració es compromet a garantir el reallotjament per dur a terme un desnonament.

En pobresa energètica, la ILP afirma que l'administració haurà de garantir el dret a subministraments bàsics a persones sense recursos durant almenys tres anys. També es preveu un protocol d'intervenció de serveis socials prèvia a un tall de subministraments. S'establiran descomptes mitjançant convenis entre l'administració i les companyies.