Dario Zeruto: «Al conèixer el llibre objecte, es va tancar un quadrat»

-En un text diu que al llibre hi ha tot el que li agrada.

-[S'ho pensa i riu] Sí, hi ha el material cel·lulòsic i hi ha un tema de repetició. [Es relaxa i sospira] Tinc una obsessió amb l'element que es repeteix. Des de molt petit, una de les coses que em proporcionava més plaer era veure la mare triar l'arròs. Podia passar hores veient-la fer aquell gest repetitiu: anar separant gra a gra… No només és l'element que es repeteix; és el gest repetitiu.

-¿Com arriba al llibre objecte?

-Tenia diversos elements solts i quan vaig conèixer el llibre com a objecte, es va tancar un quadrat.

-¿Un quadrat?

-Un dia anant pel carrer de Ferlandina, ja a Barcelona, vaig entrar en un estudi d'enquadernació i vaig conèixer Hélène Genvrin. Me'n vaig emportar un flyer. Un any després, vaig trobar el paper: ¡Vaig fer quatre cursos seguits! Vaig començar a investigar i vaig arribar al llibre artista.

-Acabava d'arribar a Barcelona. Era el 2005.

-Aquell any també vaig conèixer Domenico, la meva parella. Ell, amb tot el seu bagatge i coneixement artístic, em porta a l'àmbit de la conceptualització, a reflexionar sobre el que estic fent. De petit ja feia instal·lacions, objectes, però no vaig fer Belles Arts, vaig estudiar enginyeria mecànica.

-¿A Cuba?

-Sí, a l'Havana. I és a Bolívia on vaig aprendre tècniques ancestrals del teixit amb dones indígenes.

-Esperi, ¿com arriba a Bolívia?

-Quan vaig emigrar de Cuba, me'n vaig anar a Bolívia perquè era l'única possibilitat. La meva idea era arribar als Estats Units, però Bolívia em va captivar. Em van ensenyar a teixir unes dones de l'illa Suriki: jo feia classes als seus fills i elles m'ensenyaven a usar el teler. A Bolívia em va començar a interessar el tema del paper. I, quan me'n vaig anar a Xile, vaig fer cursos de paper artesanal.

-¿Què hi feia a Xile?

-A Cuba vaig treballar en temes de gestió d'empresa. A Xile vaig ser professor en un projecte internacional que gestionava el Banc Interamericà de Desenvolupament. Quan vaig acabar el projecte vaig decidir que volia venir a Barcelona. Vaig arribar sense res concret i, és clar, aquí vas de cap contra la paret.

-¿Què va fer?

-Al principi teixir comercialment. Després, vaig començar una feina didàctica. Aquí he tingut l'oportunitat de fer classes a Elisava. Tot i així, si bé la feina principal l'he desenvolupat a Barcelona, el meu moment de formació més important ha sigut a Itàlia. He fet tallers al MART, el Museu d'Art Contemporani de Trento Rovereto; al  Palau d'Exposicions de  Roma...

-I el 2014, National Art Library Collections del Victoria & Albert Museum va adquirir un dels seus llibres i ara està llançant un projecte amb Hélène Genvrin.

-El projecte és una intervenció artística per fer una crida a la recuperació de l'ermita de Santa Maria de la Serra de Farrera. Està abandonada des de fa segles i va servir de refugi als republicans. Hem llançat un Verkami.

-¿Com surt el projecte?

-Hi vaig fer una residència d'artistes fa cinc anys i me'n vaig enamorar. A la contraportada del llibre que va adquirir la National Art Library hi ha l'ermita.

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

-Amb la intervenció, ¿es tanca el cicle?

-Quan estàs creant ho fas perquè t'agrada, perquè, si no ho fas, sents que perds alguna cosa. No vaig pensar mai que el llibre que estava fent a Farrera arribaria a ser part d'una col·lecció així. Quan la directora de la col·lecció m'ho va preguntar, primer li vaig dir que no estava en venda.