Els metges alerten contra la propaganda antivacunació

Cada any a Catalunya neixen prop de 70.000 nens. D'ells, uns 2.000 no són vacunats. I no ho són per militància paterna, perquè els seus progenitors consideren que és millor que no es vacunin, amb la finalitat d'evitar suposats riscos no demostrats científicament. El verdader risc, subratllen els especialistes, el causa el fet de no vacunar. El debat no és nou i rebrota especialment cada vegada que es donen dues situacions potencials: que una vacuna causi un perjudici o que no vacunar un menor l'hagi causat. Ara mateix estem davant la segona opció: el cas del nen d'Olot que no va ser vacunat, que pateix diftèria (el primer cas a Espanya en els últims 30 anys)  i està ingressat, en estat molt greu.

Davant el cas, una de les preguntes és òbvia: ¿convindria obligar les famílies a vacunar els seus fills? Els metges consultats per aquest diari consideren que no, que l'obligació no ha de ser el camí. No ho dubta Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria, cap de servei de Pediatria i professor de Pediatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). Rodrigo, que també és vicepresident de l'Associació Espanyola de Vacunologia, subratlla que el 95% dels nens són vacunats a Espanya. «No sóc partidari de l'obligatorietat perquè m'he acostumat a viure sense ella», afirma, al marge de citar un altre motiu: «No és bo actuar en calent». «Aquest 95% d'implantació de les vacunes s'ha aconseguit des de la confiança. És la clau. És més fiable», prossegueix.

PARES SENSE CULPA / El metge disculpa els pares del nen ingressat: «Algú els ha enganyat. Algú amb coneixement, probablement un metge, els ha portat per una direcció errònia. I ells han actuat de bona fe, no en tinc dubte, només poden tenir el nostre suport». «Que tot vagi bé, esperem que el nen es recuperi i que això serveixi perquè s'enfonsin les teories antivacunes».

En la mateixa línia que Rodrigo es pronuncia Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, que al·ludeix a les xifres: «No obligaria a vacunar perquè afortunadament a Espanya el nombre de persones que no vacunen els seus fills és petit en comparació amb altres països. Fer-ho obligatori podria reduir el nombre de vacunats. I s'hauria de canviar la llei, que ho contempla com una recomanació». Campins diu que en països com Anglaterra, Alemanya i els EUA hi ha grups antivacunació més actius.

«A Espanya no és necessari que sigui obligatori vacunar, i a més per llei és una recomanació, però sí que som poc bel·ligerants quan apareixen grups donant una imatge negativa de la vacunació i dient que és millor no vacunar-se: hauríem de contrarestar-los amb evidències científiques, que en tenim. Després d'aquest cas, quan torni la calma, hem de fer una reflexió profunda sobre què passa quan la gent no es vacuna. Hem de ser més actius al rebutjar arguments que no tenen base».

LES RAONS / Aquests arguments es resumeixen en un: no té sentit vacunar contra malalties que ja no existeixen. Però no existeixen just perquè les vacunes han contribuït a fer que no hi hagi contagis, cosa que no significa que estiguin eradicades, coincideixen els metges. «Si algú digués que és bo que les embarassades fumin i beguin alcohol, que és bo que els conductors prenguin unes copetes, a això s'hi posaria fre. Seria molt greu, ho entendria tothom. Però és que alguns diuen coses d'aquesta magnitud en relació amb les vacunes i ningú els diu res», s'exclama José María Bayas, epidemiòleg de l'Hospital Clínic i professor de la Universitat de Barcelona.

Com Rodrigo i Campins, rebutja implantar l'obligatorietat de les vacunes: «És millor fer-ho per convenciment que per imposició». Bayas recorre a arguments que desmunten els antivacunes: «Hi ha molt més risc de morir per accident d'aviació que per una vacuna. I molta gent té por a l'avió i no al cotxe. Quan anar en cotxe és objectivament més perillós». Bayas opina que fer obligatòries les vacunes estimularia les teories de la conspiració, que considera infundades: «La part del negoci farmacèutic que es dedica a fer vacunes és l'1% o el 2%. Fer vacunes no és un bon negoci. Ho són molt més els fàrmacs». Una altra dada «objectiva» que aporta: «De 750.000 casos de xarampió fa 10 anys al món hem passat a 170.000. I això gràcies a les vacunes. Fa dos anys n'hi va haver 30.000 casos i vuit morts a Europa com a conseqüència de la reducció de la cobertura de la vacunació».

Notícies relacionades

El nen amb diftèria segueix en estat de màxima gravetat

EUA comença a endurir lleis per frenar als antivacunes

Els experts també tenen alguna crítica als mitjans de comunicació. Diu Bayas que enfrontar en un debat un metge provacunes i un antivacunes no il·lustraria la situació real, «perquè en la comunitat científica no hi ha debat».

ELS CRÍTICS / A l'altre costat hi ha les entitats que qüestionen la vacunació. El doctor Juan Marín Olmos, fundador del European Forum for Vaccine Vigilance, va afirmar ahir que no totes les vacunes són pertinents i que la de la diftèria es va introduir quan n'hi havia molts casos però que la xifra ha descendit, informa Efe. Afirmació que xoca amb les dades estadístiques que conté el gràfic superior. Marín creu que no es pot atribuir la baixada a «les escasses vacunes efectuades; se'ls atribueixen mèrits que es deuen a millors condicions de vida i a altres factors». Va afirmar que l'alarma social pel cas d'Olot és excessiva i s'aprofita per atacar els que discrepen de les estratègies de vacunació.